VIATGE AL NO-RES

No distingien si la pastera, en xocar contra les ones, s’enfonsava en la nit o en la mar. Als 17 passatgers els hi havien promès que un vaixell espanyol de salvament, l’Open Arms, els recolliria en ple Mediterrani, però el patró va parar el motor i els va obligar a tirar-se a l’aigua per a aconseguir la costa nadant. Havia cobrat 10.000 dírhams a cadascú d’ells per creuar l’estret de Gibraltar amb la barcassa i conduir-los a la Terra Promesa. Mohammed Situu va pensar en el seu pare, el vell lluitador del Front Polisario contra Hassan, que li va prohibir somiar. La llibertat havia de conquistar-se amb foc i sang, li va dir. Però els temps van canviar i els seus fills van substituir les armes per una altra eina d’esclavitud: conrear clavells o recollir fruita a canvi de gairebé res. Per això van pagar tants diners per a fugir a Europa i aconseguir treball.


Amb molt d’esforç van aconseguir arribar a la platja i van caure, extenuats, a la sorra. Enrere quedava l’esplendor del Mediterrani, Àfrica, i un passat miserable. Però en arribar el dia, al costat hi tenien una patrulla de soldats marroquins que els apuntaven amb les seves armes mentre ells contemplaven horroritzats les muralles de Tànger. Va ser llavor quan es van adonar de l’engany. El mateix negrer que els va estafar, els va fotre els diners i els passeja sense rumb pel no-res, els havia lliurat a la policia. El seu viatge va sé un somni prohibit. Un mer miratge de felicitat en el desert de la vida més àrid i cruel que el Sàhara, al qual mai degueren renunciar. Perquè l’esperança que van perdre en deixar la lluita no podran recuperar-la en cap altre lloc del món.


L’esplendorosa i rutilant Europa, sotmesa per les nacions més reaccionàries i xenòfobes de la democràcia, viu aliena a aquests i altres conflictes que obstaculitzen el seu sortós estat del benestar. Per a les gents acomodades, cultes, pacífiques i ordenades que resideixen en les ciutats del vel continent, la immigració és un risc de summa gravetat. La UE hi ha endurit les lleis migratòries per a abordar la tornada forçosa dels immigrants il·legals. Hi ha instituït els retorns voluntaris a canvi de no tancar-los en presons o en centres d’internament. Ha prohibit la reentrada, en un terme no inferior a sis anys, de persones expulsades d’un país de la UE. L’última salvatjada està passant ara. L’actual normativa legalitza l’assassinat i l’infanticidi. Els 160 migrants rescatades per l’oenagé catalana, fa deu dies que van a la deriva a l’espera de què se’ls pugui desembarcar en un port segur..


Òscar Camps, fundador de l’oenagé i patró del vaixell Open Arms, ha comunicat al president en funcions del govern espanyol que, per motius humanitaris, atracarà a qualsevol port si l’Executiu de Sánchez no actua en conseqüència i no intervé amb el gabinet italià per repartir els rescatats entre els països comunitaris. Afegeix Camps que ho farà, malgrat tots els entrebancs administratius i judicials que l’incompliment del Decret de Matteo Salvini, que prohibeix als vaixells de les ONG espanyoles entrar en aigües italianes, pot comportar. Intel·lectuals i artistes com Richard Gere, Penélope Cruz, Andreu Buenafuente, Jordi Évole o Javier Bardem, entre altres, han implorat a Sánchez, quasi de genolls com faria qualsevol captaire quant demana una almoina a un potentat, que auxili a la gent del vaixell. Però aquest si nega. Prefereix imitar al vicepresident Itàlia d’extrema dreta que actuà d’acord amb la declaració universal de drets humans i comportar-se com un demòcrata.


El menfotisme, la desídia, la insensibilitat i el menyspreu de Sánchez davant l’episodi més dramàtic i dolorós de la seva legislatura han estat airejats públicament pels mitjans de comunicació de tot el món. Però el president de govern en funcions ha marxat de vacances a l’espera que els partits progressistes i independentistes de tot l’Estat li donin el seu suport per a governar. El seu govern ni tan sols ha intercedit davant la UE per a trobar una solució al conflicte. Sembla ignorar que d’ell depenen les vides de les 121 persones que es troben a bord de l’Open Arms. El que no s’ha sabut fins ara és que els advocats de Camps havien presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Administratiu de la Regió de Lazio contra el Ministeri d’Interior, el de Defensa i el d’Infraestructures. La magistratura italiana atesa la “situació d’excepcional gravetat i urgència dels immigrants què precisa’n assistència medica de forma immediata” ha donat lloc al recurs formulat per Open Arms, autoritzant-li l’entrada en aigües territorials italianes. Salvini ha anunciat que no acatarà la sentència. Dubto molt que pugui fer-ho.


Abans de dictar-se la resolució del tribunal italià, ‘Juntes podem’, ‘Compromís’ i ‘En Marea’ van retreure al gabinet espanyol en funcions el fet de no haver realitzat cap moviment oficial. Els governs de Catalunya, Euskadi i Comunitat Valenciana es van oferir a fer-se càrrec dels 121 rescatats, un gest que posa en evidència la inacció i indolència de Pedro Sánchez, el candidat, un cagadubtes fantasmagòric que ha perdut el respecte i la credibilitat de la ciutadania per a governar.

La resta ja la coneixeu. L’atzar va restablir la situació. Per fortuna cap dels rescatats va morir en la mar.