Un govern neoliberal embolicat amb paper cuixé

Van ser set dies vertiginosos en què es va dir, decidir i executar moltes coses:

a) Moció de censura d’un PSOE engallat i fatxendós contra el partit més depravat i corrupte de la democràcia (en realitat un ‘no’ rotund al govern Rajoy);

b) Unitat de tots els grups polítics per llançar per la borda a Rajoy;

c) El ‘sí’ incondicional (o no?) de les faccions nacionalistes basques i els independentistes catalans a la proposta de Sánchez;

d) La visió d’un fallit president amb més por que vergonya emborratxant-se en una taverna de luxe propera al Congrés per a no sentir les burles i vexacions dels seus detractors;

e) La fi d’un govern totalitari i dèspota que ha fomentat la pobresa a la classe mitjana per protegir el capital dels més rics;

f) La dimissió de Rajoy com a president del PP;

g) La presa de possessió de Pedro Sánchez i la creació d’un gabinet neoliberal embolicat amb paper cuixé.

Simultàniament a Catalunya es van precipitar els esdeveniments a favor del procés:

a) Presa de possessió de Quim Torra com a president de la Generalitat i nomenament i acceptació dels seus càrrecs per part dels nous consellers. I,

b) Derogació de l’article 155 de la Constitució espanyola, i el fet d’haver aconseguit un pacte entre el President espanyol i el català per intentar un arranjament per posar fi al procés.

El nou President del Govern d’Espanya ha introduït als seus nous i noves ministres en un paquet embolicat en paper cuixé per a acontentar a propis i estranys. La majoria dels que formen el seu Gabinet són tècnics i tècniques de reconegut prestigi internacional en cadascuna de les seves especialitats pel que gaudeixen del vistiplau i simpatia de les altes esferes europees, la banca, i fins i tot de molts pròcers de l’oposició. D’altres com Meritxell Batet, l’aparent envit federalista per a dialogar amb Catalunya, o José Luís Ábalos, han estat nomenats per Sánchez com a contrapunt als ministres enemics de la llibertat i la democràcia imposats per a acontentar al PP i fins i tot a C’s. Els més significatius són el titular d’Interior, Sánchez Marlasca, un magistrat ultraconservador pròxim a Rajoy i Josep Borrell el qual, segons Pilar Rahola, és ‘un martell d’heretges independentistes, un àngel exterminador de sediciosos i el més implacable guardià de les essències pàtries’. Borrell va arribar a dir en un míting del PSC que ‘fa falta desinfectar Catalunya de rojos, separatistes i republicans’ i a burlar-se del físic d’Oriol Junqueras, pres a Soto del Real. El nou ministre d’Exteriors és un membre destacat, al costat d’Iceta i Montilla, de la “quinta columna”, objectiu del qual no és un altre que el d’arremetre contra la voluntat popular i la seva independència.

Si no estigueren embolicats en paper cuixé, els nous ministres ho tindrien molt fàcil. Sense haver de sotmetre les seves iniciatives al Parlament podrien: retirar la medalla a ‘Billy el Niño‘, acostar els presos polítics a presons més propers a les seves llars, il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, regularitzar l’IVA al cinema, acordar una pujada salarial, proposar al Congrés la supressió de la ‘Ley Mordaza‘, recuperar la memòria històrica, retirar al dictador i a José Antonio del Valle de los Caidos, canviar la Constitució, imposar un impost a la Banca i incrementar el de societats i, entre moltes altres alternatives, remodelar la Reforma Laboral i establir un pla de pensions d’acord amb la realitat social del present moment històric. Però això suposaria canviar el paper cuixé per un altre de tina, d’estany o d’estrassa.

Amb relació al desenvolupament dels esdeveniments polítics que us he revelat -que supuraran sens dubte un canvi radical de la política socioeconòmica espanyola i l’esperança d’un avanç notable i ferm del procés català-, han sigut molts els contactes de Facebook que m’han proposat participar en política. “Aquest no ha estat mai el meu camí -els hi vaig contestar-. Seguiré sent l’espectador crític censor implacable de tot el que passi durant el procés mentre em quedi veu, i mantindré el jurament que em vaig fer a mi mateix quan vaig emprendre la meva carrera d’advocat: defensar només a les bones gents.”

Per a poder fer-ho lliurement i no perdre la meva independència mai militaria en cap partit polític ni treballaria per compte de cap empresa. Patrocinaria a assalariats o a petits comerciants i als polítics víctimes del capital o de la raó d’Estat. Tan sols empararia a aquells que, per voler canviar el món, formessin part del col·lectiu de marginats d’una societat opressora que els anomena criminals. I, per descomptat, als homes i dones que delinqueixen, simplement, per a subsistir.

Durant tota la meva vida he complit la meva promesa. Els meus defensats no tenen padrins, per la qual cosa hi han de complir les penes en la seva integritat. No creuen en la justícia. Saben que la llei no és igual per tothom i que l’Estat, per a protegir el ben comú i la pau social els tanca en presidis perquè la seva presència en els carrers no pertorbi ni trastorni als benpensants.

En canvi la majoria dels facinerosos del PP no trepitgen la presó i els pocs que ingressen en ella ho fan per poc temps. És el pagament d’unes petites arres en garantia del futur esplendorós que els espera, gaudint amb absoluta impunitat dels diners robats. Només han de desviar milions a països innominables i guardar-los en comptes corrents inescrutables. La justícia ni tan sols els exigeix que retornen el cabal saquejat a canvi de la seva llibertat.

Com a conclusió els diré que ha arribat l’hora de practicar la política amb majúscules per a complir i fer complir la voluntat popular. Són els nostres estadistes, mandataris i governants els qui han de posar fi a la pugna oberta contra Catalunya fruit de la política desgavellada, inconcebible i delirant de Rajoy, el pitjor president de la democràcia, fomentada per l’odi, la incomprensió, la mentida, el saqueig i la bandera de l’unionisme.

Són els nous consellers al capdavant de Quim Torra, el nou President, els qui han de mantenir la lluita contra l’Estat opressor fins a aconseguir que els súbdits del rei Borbó es converteixin en ciutadans d’una República catalana, popular, lliure i independent. Per això, entre altres accions radicals contra el Sistema, hauran d’alliberar de la seva presó de paper cuixé als ministres i ministres del Govern de Sánchez perquè puguin engrandir els seus propis càrrecs posant remei a les atrocitats totalitàries i absolutistes de Rajoy amb voluntat d’esmena, emancipació i anheles de llibertat.