UN NOU ERROR DE LLARENA PROMOU LA NUL·LITAT RADICAL DEL ‘PROCÉS’

A excepció de ‘Diario 16’ que s’autoanomena ‘el diario digital de la segunda transición’, els mitjans informatius callen. Tenen por. No s’atreveixen a dir que el jutge Llarena ha tornat a ficar la pota. “La confirmación de l’Acto de Conclusión del sumario -cito textualment al jutge Presencia, autor de l’article- no lo resolvió la Sala de recursos sino la Sala de Admisión la misma que acordó el inicio de la instrucción porque al juez Llarena se le olvidó dictar el Auto de iniciación del sumario” . Aquesta qüestió que per a molts pot semblar banal o una mica intranscendent, no ho és en absolut: Pressuposa la ‘nul·litat absoluta’ del Procés. Ja, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va declarar en dues de les seves sentències -la relativa al cas ‘Piersack’ de 1982 i la del ‘cas “De Cubber”, en 1984- que tot jutge s’ha d’abstenir de cometre una falta d’imparcialitat, instruint i jutjant a la vegada, ja que si així ho fa, es perdria la confiança que els Tribunals han d’inspirar als justiciables en una societat democràtica. Per aquesta raó tan simple el jutge instructor -en el nostre cas Llarena- no pot sentenciar, ni dictaminar, ni tan sols formar part del tribunal jutjador, ja que, de fer-ho així provocaria, en els justiciables alerta, espant i desconfiança. Continua llegint «UN NOU ERROR DE LLARENA PROMOU LA NUL·LITAT RADICAL DEL ‘PROCÉS’»

L’Europa de les llibertats contra l’Espanya negra i inquisitorial de Mariano Rajoy

Una de les crítiques que vaig formular en la meva carta oberta a l’advocat del President Puigdemont publicada fa alguns dies en Facebook i altres xarxes socials, va ser el fet que Jaume Alonso-Cuevillas si bé va reconèixer davant els mitjans informatius ‘que la detenció del President per la policia d’aquell país va ser un acte il·lícit contrari a les lleis internacionals’, no ho va denunciar davant la justícia. Puigdemont va ser arrestat perquè dotze agents del CNI que el seguien –circulaven impunement des de Brussel·les a Hèlsinki- i que van col·locar il·legalment una “balisa de geolocalització” en el seu cotxe, el van denunciar. Un acte culpós i delictiu que invalida per si mateix la seva detenció.

Tampoc ho va fer Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany del President encara que per altres raons. Puigdemont va triar al ‘number one‘ dels lletrats germans per la seva saviesa, experiència i ampli currículum judicial. Però com Schomburg tenia un temps limitat per a preparar l’assumpte de la seva excarceració, va decidir no valer-se de la barroera paraula dels espies espanyols en primera instància per a plantejar-la quan es jutgés el plet d’extradició. La Cort de Schleswig-Holstein, integrada per tres magistrats, va dictar un Acte concedint la llibertat provisional a Puigdemont mitjançant el pagament d’una fiança de 75.000 rebutjant de ple l’existència del delicte de rebel·lió del que era imputat pel jutge Llarena.

Aquesta resolució que no tanca el tema de l’extradició, ja que el Tribunal Superior haurà de resoldre la possible malversació de cabals públics després de la celebració d’un judici contradictori, és de vital importància per al procés català. Europa ja s’ha pronunciat sobre la inexistència del delicte de rebel·lió. La justícia belga ha deixat en llibertat als consellers Comín, Serret i Puig sense cap fiança; per la seva banda l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa ha puntualitzat a la Radiotelevisió pública que en cap cas Herve Falciani seria objecte d’intercanvi per Anna Gabriel i Marta Rovira y, finalment, Clara Ponsatí roman exiliada a Escòcia donant classes en la Universitat de Saint Andrees, a l’espera que la justícia del Regne Unit decideixi sobre la seva possible extradició.

Però la sorpresa va sorgir en conèixer-se la notícia que la policia belga investiga el geolocalitzador que van trobar en el cotxe de Puigdemont a partir de la targeta telefònica GSM que mostrava l’adreça del seu titular i el nombre de l’abonat amb el qual es comunicava. Els espies espanyols a més de fer l’indi per mitjana Europa xuclant-se el dit són irremissiblement ximples. Les perquisicions dels belgues solament tenen un objectiu: aconseguir evidències suficients per a querellar-se contra l’Estat espanyol davant el Tribunal Penal Internacional de la Haia. Tot aquest galimaties provocat pel jutge Llanera en clara connivència amb el Govern del PP, es va convertir en un autèntic deliri. Durant la instrucció del sumari, va vulnerar constantment la ideologia de les persones i la llibertat de pensament i opinió dels ciutadans. La reclusió dels patriotes catalans van ser autèntics segrestos de l’Estat espanyol, fruit inexorable de la comissió d’un delicte de prevaricació per part del jutge Llarena.

Els empresonaments encara vigents, l’emissió de l’euro-ordre de detenció dels exiliats i l’irregular arrest del President Puigdemont, constitueixen la prova evident que l’Estat espanyol ha declarat una nova guerra civil contra el poble de Catalunya que s’ha vist obligat a respondre amb la insurrecció. Una lluita en què, ara com ara, la principal batalla l’ha perdut Espanya. Llarena, l’inquisidor del Regne, va empresonar a polítics indiscriminadament, va posar fiances carceràries d’elevades quanties, va ordenar registres a institucions de la Generalitat, un trist procés de confusió i indignitat que m’obliga a traure-h.o a la deshonra pública. La seva falta de decència i ignomínia em fa sentir vergonya aliena. Però el mal jutge ha tingut sort que encara no ha estat processat per a prevaricació. La seva mala praxi ha originat un nou dilema de ràpida i urgent solució. Les institucions i partits democràtics de Catalunya demanen calma, serenitat i una actuació col·lectiva democràtica i pacífica mentre que, per contra, el poble reclama justícia, vaga general, mobilitzacions generalitzades i altres actes bel·ligerants de protesta. Vassallatge o rebel·lió.

Són dues postures radicalment oposades que en l’àmbit judicial romanen vives. La dels advocats catalans que han mantingut, per por, la vergonyant estratègia de fer demanar clemència, humiliació i disculpa als seus clients als qui van arribar a obligar a abjurar inútilment dels seus principis, conviccions i llibertats, i la dels juristes internacionals com SchomburgAnwar , Hirsch o Marchand que sustenta’n un enfrontament bel·ligerant del ‘procés’ en contra de la insensatesa, l’absolutisme i la roïnesa del jutge Llarena, un estrany personatge que va arribar a imaginar que seria ell qui designes, per la gràcia de Déu, al President de la Generalitat de Catalunya. Ara, com el faune del compte, fa una becaina reparadora molt lluïn encara del somni dels homes justos.

Llarena contra Puigdemont, un duel a mort

Tinc l’esperança que la controvèrsia sobre l’objetiu del procés -‘autonomia’ o ‘república’-, únic motiu de disputa entre els partits independentistes s’hagi resolt a favor del progrés i la voluntat popular. La detenció del President Puigdemont a Alemanya ha posat punt final a aquest dilema. Elisenda Paluzie, la nova presidenta de la ANC s’ha possesionat a favor de la República i Roger Torrent, en la sessió parlamentària extraordinària del disapte (Puigdemont encara no havia estat capturat) va exhortar a les forces polítiques a formar un front comú en favor de la democràcia i els drets fonamentals de les persones contra l’autoritarisma de Rajoy. “El jutge Llarena -va dir- ha suspès, no solament la sessió d’investidura sinó també la democràcia “.

Continua llegint «Llarena contra Puigdemont, un duel a mort»