M’HA PLAGIAT, PILAR RAHOLA?

L’Editorial Efadós acaba de publicar la meva última novel·la, ‘L’espia del violí’, que degué haver aparegut en les llibreries dilluns passat, concretament, el dia 16 de març. Per raons per tots conegudes, no es posarà a la venda fins que finalitzi aquest forçós confinament per ningú desitjat. Es tracta d’un text que vaig escriure l’any 2002 per encàrrec de l’Editorial Columna que a les hores dirigia Miquel Alzueta. En realitat em va encomanar tres novel·les sobre la Barcelona de la postguerra, de les quals se’n van publicar dues: La casa del fanalet vermell i Ulls de Falcó, mentre que la tercera, es quedava al calaix de l’editorial. L’espia del violí la vaig inscriure al Registre de la Propietat intel·lectual en data 20 de maig de 2008. Columna, a les hores integrada a l’Editorial Planeta, me la va refusar per raons comercials.

Al cap de quasi deu anys, Judit Terradellas, productora de l’Editorial Efadós, que aleshores preparava una col·lecció de novel·la històrica anomenada El fil de la Història, me la va demanar, la van llegir els directius de l’empresa, i després d’un any i mig, van comunicar-me que la publicaven. Quan L’espia del violí estava en fase d’impressió va aparèixer a alguns mitjans i a les xarxes socials la portada d’una novel·la de Pilar Rahola, L’espia del Ritz, que coincidia totalment amb la meva pel que fa al personatge de Bernard Hilda i les seves peripècies, ja que era jueu i a França els nazis el perseguien. Com que Rahola deia que era un espia, un fet incert ja que va ser fruit de la meva invenció, vaig sospitar.

Es podia tractar d’una coincidència però Bernard Hilda mai va ser un espia, ni de l’MI6 ni de ningú. Tan sols es tracta d’una fabulació meva que, quan la vaig fer publica fa deu anys, va tenir certa repercussió als mitjans. Però el que en va mosquejar va ser que l’editorial del nou llibre de Rahola fos Columna, la mateixa editorial que tenia el meu original. No penso que Pilar Rahola m’hagi plagiat res. Crec, això sí, que algú pròxim a Columna li ha donat la meva sinopsi o inclòs el meu text, obviant el meu nom. Com encara no ha sortit el seu llibre -només la portada i la sinopsi- no l’he pogut llegir. No sé si hi ha plagi o no. El que si és evident és que, qui ha donat el meu guió a la Rahola s’ha apropiat indegudament del personatge de Bernard Hilda, de la seva qualitat de fals espia, dels esdeveniments que vaig inventar-me, i de l’ambient de l’alta burgesia de Barcelona que sobrevivia a La Parrilla del Ritz, per no percebre la destrucció sistemàtica de la seva identitat.

Estic convençut de què aquesta rocambolesca història s’ha de difondre. Per això ho faig.