L’alegria de viure (La alegría de vivir)

Alfonso Paso va ser un autor molt irregular. Va passar de ser el successor per dret propi de Jardiel Poncela al prolífic autor de milers de comèdies absurdes i sense sentit impròpies d’un dramaturg contemporani. ‘L’alegria de viure’ pertany a la primera etapa de la seva trajectòria. Es va estrenar al Teatre Candilejas de Barcelona el 19 de setembre de 1963. Apareixien en escena, un mico anomenat ‘Romeo’, un gat anomenat ‘Carlos’ i un xai que responia amb el sobrenom de ‘Helenio Herrera’. Antonio Martínez-Tomás va escriure a ‘La Vanguardia’: amb aquesta obra, Alfonso Passo se’ns presenta en la plenitud de les seves millors virtuts teatrals i els seus defectes més significatius. És una obra entretinguda, a estones brillant, carregada sempre d’intenció agressiva que es desenvolupa com un torrent impetuós. Temàticament, l’obra és un cant al goig de viure, a la bondat espontània i senzilla, a la despreocupació optimista d’aquests éssers que menysprea l’opinió aliena. Però després d’aquesta aparença generosa hi ha una intenció violenta i retorçada contra moltes coses.

Autor: Alfonso Paso
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena
Escenografia: Juan Cusell
Amb: Joaquím Nicolau, Alicia Agut, Marta Padován, Carlos Mendy, José Ignacio Abadal, Aurora Julià (Monica Randall), Mª Amparo Soto, Antonio Viñas i Antonio Sánchez.
Amb la participació de: un mico anomenat ‘Romeo’, un gat que es deia ‘Carlos’ i un xai que responia al nom de ‘Helenio Herrera’.
Estrena: Teatro Candilejas de Barcelona el 19 de setembre de 1963.

  • Actores de Alegría de vivir