LA PAGA DE LA VERGONYA

Els salaris dels polítics pugen a 720 milions d’euros que paguem tots. Un pressupost tres vegades més que el destinat a cuidar el patrimoni històric de tot l’Estat. Però, si algú pregunta a qualsevol membre dels estaments oficials per aquesta xifra, farà veure que no ho capta i mirarà per a un altre costat. Rebaixant aquesta suma a la meitat, els sous continuarien sent més que dignes i s’evitaria l’atur, les retallades, els acomiadaments, els ERES, les congelacions de pensions i, amb el coronavirus, la solitud, la por i la fam.

El sou dels parlamentaris puja a 5.000 euros al mes. Reben una assignació institucional de 2.972,94 euros a més de la indemnització pel lloguer d’un habitatge, que oscil·la entre 1.921 euros per a tots els diputats, menys pels de Madrid que cobren 917,03 €. Però la terrabastada de diners no acaba aquí. Meritxell Batet guanya 14.500 euros mensuals en 14 pagues. Pel sol fet de ser diputada rep 2.972,94 euros, als que s’ha d’afegir el complement de membre de taula, 3.242,65 euros, les despeses de representació, 3.521,26 i els de lliure disposició 2.887,13 euros. En total, més de 12.000 euros mensuals als quals s’ha de sumar 1.921 euros que rep per ser cap de llista de Barcelona.

A Espanya hi ha 8.112 alcaldes, 65.896 regidors, 1.206 parlamentaris autonòmics, 1.031 diputats provincials, 650 parlamentaris, 139 responsables de Capítols i Consells insulars i 13 consellers de la Vall d’Aran. Sous, prebendes, jubilacions desmesurades, copioses dietes que paga el poble amb els seus impostos. La Mesa del Congrés ha desestimat les propostes de retallar retribucions als diputats durant l’estat d’alarma decretat per la crisi del coronavirus, ja que sosté que ha de garantir els ingressos de tots els parlamentaris i durant tot l’any.

Però no tothom pensa el mateix. Xavier Sala-i-Martin creu que no hi ha crisi, desnonaments, atur, retallades, pobresa, fam, desigualtats, ni canvi climàtic. Aquests fenòmens que sorprenent apareixen a les notícies de les teles de tot el món, sembla que no existeixin pel carismàtic economista. En un màster en el qual va explicar les conseqüències de la pandèmia, va manifestar: “al loro, que no estamos tan mal”. En un moment en què els polítics segueixen cobrant milionades, el carismàtic professor de la Universitat de Columbia, engalanat amb jaquetes de  coloraines, ha llançat una iniciativa espaterrant, “cuidar als avis”. El perspicaç adjunt de càtedra, sense cap dubte un home d’idees progressistes, ha resolt un altre desllorigador. “Com a Catalunya hi ha més de 7.000 regidors als ajuntaments que, en aquests moments no fan res i continuen cobrant, els podem posar a treballar en les residències d’ancians, ara que hi ha manca de personal”.

La resposta de Ferran Falcó de JuntsxCat ha estat curta i contundent: ‘Ser brillant no sempre és possible’. A Sala Martin, guru de l’independentisme liberal, no li ha agradat gens la seva contesta. “Hi hauria excepcions per desenvolupar aquest treball -va aclarir-; naturalment, quedaria exclosa la gent immunodeficient, els qui pateixin alguna malaltia important com un càncer, i els majors de seixanta anys. Però tots els que cobren, i no estan en aquests supòsits, han de fer-ho. No els hi sembla?”.

La paga de la vergonya fas palés l’egoisme dels polítics. Tot el que conceben és per aconseguir més poder. Adrecen als seus fills a l’escola, perquè no els molestin. Donen almoines als captaires, per a evitar la seva presència. Quan tanquen els ulls dels seus morts, ho fan perquè deixin de mirar-los i no els diguin el que són. L’egoisme és l’enemic més nociu i fatal de la solidaritat que, com sabeu, és sinònim de democràcia.