Quan es va estrenar ‘La noche los cien pájaros‘ el teatre no passava bons moments. Una crisi que va afectar els grans teatres fatxendes que havien esdevingut piràmides dels poders públics, estatals, autonòmics, municipals i que costaven d’omplir. Tot i això, ‘La noche de los cien pájaros‘ va ser un èxit popular gràcies al públic.
Moltes obres de Salom, i de molts altres autors, van passar pel Teatre Talia, des de fa quatre dècades un solar abandonat a causa de no sé quines lluites estranyes entre interessos foscos. Però el teatre, d’una manera o d’una altra, sempre reviu i torna. No requereix estris ni tecnicismes per ser bo. El teatre de la vida real, que ja sabem que també és teatre en estat pur, consisteix sovint a fer creïbles arguments delirants, impossibles i passats de rosca.
Moltes obres de Salom, i de molts altres autors, van passar pel Teatre Talia, des de fa quatre dècades un solar abandonat a causa de no sé quines lluites estranyes entre interessos foscos. Però el teatre, d’una manera o d’una altra, sempre reviu i torna. No requereix estris ni tecnicismes per ser bo. El teatre de la vida real, que ja sabem que també és teatre en estat pur, consisteix sovint a fer creïbles arguments delirants, impossibles i passats de rosca.
Autor: Jaime Salom.
Direcció: Josep Maria Loperena.
Escenografia: Emilio Burgos, realitzada per Manuel López.
Música: Josep Solá.
Amb: Queta Claver, Elisa Montés, Rosa de Alba, Clara Baneyas, Luis Prendes, Antonio Vico, Manuel Torremocha i Álvaro de Luna.
Estrena: 10 de febrer de 1972 al Teatre Marquina de Madrid.