La nina morta

EL PERIODICO Dia: 01/07/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Va buscar el seu somriure entre les ombres fins que per fi va saber que els seus ulls no brillaven. La Trini se’n va anar de casa una nit sense lluna, i la van trobar morta per sobredosi vuit dies més tard. Ningú l’hi va dir als seus pares. Ni els que la van trobar, ni els mossos que van redactar l’atestat, ni el jutge que va aixecar el cadàver. Era tan sols una drogoaddicta com a tantes altres sense un cognom il·lustre. Es deia Trinidad Rodríguez. La seva mare va denunciar la seva absència a la policia i va recórrer a quants mitjans van acollir la seva angoixa. Mai va creure que la Trini habités en el regne dels justs. La contemplava a tota hora a la foto que, gastada pel temps, encara lluïa per a ella a la seva habitació. Deu mesos després va saber que Trini havia mort i que el seu cos va ser enterrat en una fossa comuna.

En aparèixer el domicili de la desgraciada en el sumari, el Ministeri de Justícia ha disposat el pagament d’un milió als seus hereus. La família considera ridícula aquesta quantitat i ha recorregut la resolució. No obstant això, és bé que, per una vegada, l’Estat reconegui la seva pròpia negligència. Perquè, si bé la Constitució garanteix la reparació dels danys causats per error judicial, el seu lliurament resulta, gairebé sempre en la pràctica, un somni sense despertar.