INFILTRATS A TV3

Totes les persones, sigui quina sigui la seva ideologia, poden expressar les seves opinions en tots els mitjans exercint el seu dret a la llibertat d’expressió. És un principi fonamental que només té un límit: El greuge verbal, la injúria, la calúmnia i la fal·làcia dolosa que en llenguatge lúcid i clar equival a maquinació tramposa. El Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de 1950 reconeix  la llibertat d’expressió ‘valor de llei bàsica’. No obstant això, afegeix, “El seu exercici pot ser sotmès a condicions, restriccions o sancions sempre que siguin necessàries – el matís és important- per a la seguretat nacional, la defensa de l’ordre establert i per a la prevenció del delicte”. Una cosa que es troba a milions d’anys llum a l’Espanya presumptament democràtica del postfranquisme en la qual encara se segueix empresonant còmics i titellaires per exercir aquest dret. El problema sorgeix quan aquesta llibertat es practica en tertúlies televisives en què es creuen opinions enfrontades, de vegades més que conflictives, per aconseguir una major audiència.

No comparteixo l’ambigua tesi de Xavier Rus plantejada en el seu article “Marine Le Pen a TV3” (El Periódico 23 Nov. 2018) que sembla censurar la presència de líders de l’extrema dreta en els mitjans informatius. La meva postura és molt clara al respecte. Entrevistes, sí; tertúlies, no. La raó és molt simple. Marine Le Pen, igual que Jordi Cañas, Javier Ortega, Montserrat Nebrera, Josep Anglada, Xavier García Albiol, Inés Arrimades o el mateix Pablo Llarena -tots ells ultraconservadors i enemics de Catalunya- poden, i han d’aparèixer a TV3 com entrevistats. No obstant això, mai han de formar part de tertúlies televisives o col·laborar en emissions en directe en què un grup de participants propaga qüestions d’arrel política o ideològica. No és una fórmula de censura sinó de sentit comú: no convidis al teu enemic a casa teva si no vols que maltracti a la teva dona.

Vicent Sanchís, un professional independent, circumspecte i d’idees sobiranistes que va dirigir en el seu dia el diari ‘El Punt-Avui’, és el responsable de la televisió catalana en l’actualitat. La causa de la moderació i cautela que marca la seva política no és altra que la campanya propiciada per més d’un líder del PP, Ciutadans, VOX o el mateix PSC que posa en dubte “El procés” i, el que és pitjor, que censura i propaga que TV3 està al servei de l’independentisme. Però no s’ha de confondre la prudència amb el masoquisme. Cap responsable de la tele catalana que no fos un poruc o un pusil·lànime convocaria com a tertulià de “Preguntes Freqüents” a Javier Ortega o Santiago Abascal de VOX, feixistes reconeguts que es lucren de la’ Associació per a la Defensa de la Nació espanyola ‘per subsistir, o a Jordi Cañas en ‘Tot És Mou’, el qual en estat pur i amb un castellà desagradable, “xulesc” i ranci, va arribar a anomenar a crits “quinqui” i “macarra” al President Puigdemont.

Però els pitjors enemics de la veritat són els intrusos i, si voleu filar prim,  els infiltrats que es barregen en les tertúlies televisives amb gent de diferent condició política que la seva, amb la finalitat de sabotejar o escampar desinformació malèvola. Un simple exemple: Montserrat Nebrera que, segons el seu currículum, és catedràtica de Dret constitucional, magistrada i llicenciada en política, filologia clàssica i doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, no ha ostentat mai cap d’aquests títols. Mai ha estat doctora ni magistrada, ni posseeix la majoria de les llicenciatures que consten en el seu haver. Segons la “maleïda” hemeroteca va ser diputada pel PP al Parlament de Catalunya, partit del qual va formar part fins que va ser obligada a dimitir després de dos expedients disciplinaris que li va instruir Alícia Sánchez Camacho. Després, va buscar refugi en altres formacions polítiques de la dreta més recalcitrant

Va flirtejar amb José Domingo, un diputat pròfug de ‘Ciutadans’ i amb Josep Anglada, el líder de ‘Plataforma per Catalunya’, una organització xenòfoba hereva vergonyant de la ‘Força Nova’ de Blas Piñar. Com volia ser ella la que ostentés el primer lloc en les seves llistes electorals no va aconseguir l’acord somiat amb cap dels dos i va haver de formar el seu propi partit, ‘Alternativa de Govern’, una mena de petit VOX a la catalana, fins que conscient de la manca de recursos per poder competir amb el PP – va ser una de les perdedores més patètiques d’incipient democràcia – va gravar un vídeo sense cap sentit en el qual apareix nua, simulant un orgasme, per -segons va manifestar més tard- els membres de l’Opus Dei i els de l’ala dura dels populars “recuperessin el seu vot de confiança (sic?)”.

Com es va veure diumenge passat dia 2 en la seva intervenció televisiva després del triomf de VOX, Nebrera té l’habilitat de formular un doble discurs. El primer dirigit als catalans i el segon orientat als seguidors de Santiago Abascal i companyia. Quan Montserrat Nebrera manifestava, a través de la paraula, el seu rebuig a VOX, el seu rostre deixava intuir l’enveja que sentia per no ser un dels seus líders. Aquesta és, a parer meu, la major infiltrada a TV3, tot i que hi ha molts altres algun dels quals ja coneixeu. Tinc la certesa que sereu vosaltres qui els tragueu a la llum perquè al cap i a la fi el que us proposo no és més que la veritat de Perogrullo.