Epitafi per a un somiador

Premi Lope de Vega l’any 1963 i un drama d’avui en dia. L’angoixa, el desconcert, la covardia, i també l’amor, es conjuguen en aquesta peça que a més incideix en una transcendència social. ‘Fuenteovejuna a l’inrevés’ -tots els crítics van coincidir en l’originalitat d’aquesta proposta- en la que Prego va presentar un clima obsessiu i un diàleg que serveix per reflexionar. La direcció de Josep Maria Loperena -segons el crític Pérez Fernández del diari ‘Madrid’ d’aquella època- va ser de les que poden consagrar a un realitzador escènic, perquè tenint en compte les dificultats que comporta l’ajustat moviment d’una companyia tan gran en els límits de l’escena, cal reconèixer que tot va resultar perfecte: Luminotècnia, escenografia, so, vestuari … La generositat i l’interès amb què la direcció del Teatre Espanyol va bolcar en la presentació d’aquest treball, va ser justament guardonada.

Autor: Adolfo Prego
Direcció: Josep Maria Loperena.
Escenografia: Sigfrido Burmann.
Intèrprets: Carlos Lemos, Joaquín Roa, Santiago Barés, Ricardo Merino, Jaime Cros, José Franco, Victoria Rodríguez, Juan Jesús Gómez, Jacinto Martín, Francisco Pierrá, María Asquerino, Pedro Moreno, Rafael Gil Marcos, María José Fernández, Anastasio Alemán, Antonio Queipo, César Olmos, Juan José Fernández, María Rus, José Caride, Francisco Casares i Luis Páramo.

Estrena: 2 de febrer de 1965 al Teatro Español de Madrid.
Premi Lope de Vega 1963

  • Epitafio para un soñador, 1965 María Asquerino Teatro Nacional Español