El rehén

La nit del 14 de desembre de 1973, el mateix dia en que va començar el procés 1001 al TOP, Josep Maria Loperena va estrenar ‘El rehén’ de Brendam Beham al Teatro Bellas Artes de Madrid. En caure l’últim teló el públic va romandre assegut a les butaques gairebé sense respirar. El silenci era absolut. L’argument del drama de Beham és palmari i la seva intencionalitat política, òbvia. Havia estat combatent l’IRA organització revolucionària irlandesa que a Espanya s’equiparava amb l’ETA. ‘El rehen’ va ser el preludi de l’operación ‘Ogro’ la que va manar a volar pels aires a Carrero Blanco set dies després. Les dues organitzacions perseguien els mateixos objectius. Beham va passar la meitat de la seva existència a la presó. Va morir als 41 anys d’una cirrosi motivada per l’alcohol. El fantasma de la dalla rondant pel Pardo va fer que la majoria dels crítics eludissin l’anàlisi de la realitat. Només es van referir en els seus comentaris a les paraules grolleres i procaços i a les actituds de prostitutes i invertits que, segons ells, ‘produeixen indefinible malestar: fereixen i ofenen pel seu abús de cruesa’. Als trenta dies de la seva estrena, el Consell de Ministres va prohibir continuar representant l’obra. Expliquen les males llengües que va indemnitzar a José Tamayo, propietari del Teatro Bellas Artes, però als actors i actrius, no.
AutorBrendan Behan.
ProduccióCompañía Titular del Teatro Moratín.
Versió: C. Martí Farreras.
Direcció: Josep M. Loperena.
Escenografia: Manuel Malpaso.
Intèrprets: Carmen Maura, Queta Claver, Javier Loyola, Andrés Mejuto, Jaime Blanch, Ana María Méndez, Enrique Navarro, Luisa Fernanda Gaona, Ricardo Alpuente, Carmen Carro i  Juan Meseguer.
Estrena: 14 de desembre de 1973
Primera Campaña Nacional de Teatro, de novembre de 1968 a febrer de 1969.
  • Caricatura ABC desembre 1973