El pati de casa meva

Pub: EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 19/07/1999 – Josep Maria Loperena, advocat.

Mai es va divertir amb altres nens jugant a fer rotllanes o a la gallineta cega, ni es va preguntar per què el pati de la seva casa era particular. Amb prou feines 5 anys, Irene va creuar el mirall com Alícia i va descobrir el país de les meravelles. Però si l’univers creat per Lewis Carroll és màgic i bell, el malson que va viure la desgraciada Irene va ser patèticac i brutal. El seu pare l’obligava a practicar distraccions maldestres: grapejava la seva coseta fins a fer-li mal i l’obligava a tocar el seu membre erecte mentre li deia paraules per a ella secretes i incomprensibles. Llavors el rostre del seu progenitor mostrava una alegria monstruosa, fruit de la seva impudícia, que es manifestava amb obscenes ganyotes i panteixos.

L’Audiència ha condemnat a José Romero a 15 mesos de presó, privant-li de l’exercici de la pàtria potestat durant tres anualitats. La decisió judicial, a més de benigne, és intranscendent, perquè aquest tipus de delictes ni es redimeixen ni es remeien amb la presó.

Dins de tres anys, Romero adquirirà de nou la condició de pare i la petita Irene, totalment desprotegida, es trobarà a la seva mercè. La sentència, sense pretendre-ho, constitueix una patent de cors perquè l’incestuós pres torni a consumar impunement les seves perversions.