El carter només va trucar un cop

EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 28/11/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Es va comprar roba, unes sabates i un Cadillac de segona mà. No volia gastar molta pasta amb Mike, el seu amant, a Las Vegas, per no infondre sospites. Acabava d’aconseguir el divorci i Thomas, el seu marit, li pagaria una pensió. Però la veritable causa de la ruptura només la sabien ella i la seva vella: havia guanyat un milió de dòlars a la loteria amb un bitllet d’en Thomas que no pensava compartir. Va ingressar els diners en el compte de la seva mare per invertir-ho en bons de l’Estat, però quan Thomas va rebre la carta d’Hisenda reclamant-li l’impost corresponent al premi, es va descobrir el pastís. Es va querellar contra la seva exmuller per frau. Un jutge de Los Angeles la va ingressar a la presó i, segons resa la sentència, haurà d’indemnitzar-li amb el total de l’import de la loteria.

Aquesta sòrdida versió de Perdició o de Foc en el cos intenta emular a les malvades Barbara Stanwyck o Kathleen Turner. El seu origen és -coincideixo amb Mendicutti– l’ànsia de ruptura, plaer i llibertat endormiscada en la part fosca de l’ànima. La fascinació per la malignitat en contra de la sensatesa i la decència, l’eterna lluita entre el ben i el mal. De nen em vaig enamorar de la madrastra de Blancaneu i vaig arribar a odiar a Ventafocs. Ara de vell, quan escric, em transformo en Cruela de Vil.