Codi de silenci

Pub: EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 21/04/1999 – Josep Maria Loperena. Advocat.

Es van refugiar en els seus uniformes per aconseguir diners fàcils. Per això, durant l’atestat del robatori en una tenda, el cap Joan Casado i l’agent Antonio Guirado, de la policia local d’Olot, es van apropiar de 150.000 pessetes que encara restaven en la caixa. Així de senzill. Els dos es troben implicats en el segrest de M. Àngels Feliu, com l’hagués estat José Zambrano, de no haver-se suïcidat fa un parell d’anys. Però la llista de funcionaris corruptes sembla no tenir fi. Casado ha delatat a un oficial, que va rebre tres milions per ocultar proves en un accident; i Joan Bantí, senzillament ciutadà, s’ha querellat contra un altre guàrdia, Francesc Matas, per detenció il·legal. Aquests éssers foscos, íntegres en aparença però immundes i necis, eclipsen als polissons de Chandler en abordar la tortura i el segrest, i vulnerar amb traïció, el seu codi de silenci.

La transició va suposar una forma pacífica de canviar la societat. Avui la policia ha de defensar l’exercici de les llibertats, però aquesta banda evoca vells temps. No comprenc corrupteles tan esteses en col·lectius petits com el d’Olot. Tret que Isabel Brussosa, la seva alcaldessa, víctima del seu propi aparell repressiu, no sigui capaç d’enderrocar la immundícia del passat.