Tiempo de espadas

Tiempo de espadas‘, estrenada a Madrid el setembre de 1972, es va representar al teatre Infanta Beatriz fins a acabar la temporada. Poques vegades una obra dramàtica ha estat tan apassionadament comentada, reexaminada i analitzada pels espectadors. Es tracta de la transposició als nostres dies del personatge bíblic Jesucrist i dels seus deixebles convertits en guerrillers amb mentalitat del segle XX. Alguns són renovadors però pacifistes. Aquests dotze homes, tocats per la fascinació de l’home il·luminat viuen en un perpetu i polèmic duel. Les seves tensions arriben a provocar aspres conflictes. Es temen, i en algun cas fins i tot arriben a odiar-se. L’obra ha estat concebuda com una història atemporal; és a dir, sense cap tipus de localització en l’espai ni en el temps.
Salom va posar la seva millor dialèctica al servei d’aquest afany desmitificador, i va situar a escala humana -i l’abast de tothom- les idees que d’una teologia explicada a les escoles de forma excessivament convencional i poc pragmàtica. La destresa de la qual va fer ostentació és literalment màgica.

Autor: Jaime Salom.
Direcció: Josep Maria Loperena.
Ajudant de direcció: Antonio Herrero.
Escenografia: Manuel Mampaso.
Vestuari: Manuel Mampaso.
Il·luminació: Manuel de Fontanals.
Música: Gustav Mahler.
Amb: Glòria Martí, Silvia Tortosa, Amparo Soto, Sancho Gracia, Rafael Arcos, Manuel Toremocha, Juan Polo, José Manuel Cervino, José María Gúillén, Adriá Gual, Juan Pedro, Álvaro de Luna, Juan Antonio Gálvez, Vicente Haro, Enrique Paredes i Vicente Gil.
Estrena: 28 de setembre de 1972 al Teatre Beatriz de Madrid.
  • Tiempo de espadas, 1972