Tiempo de espadas

Tiempo de espadas‘, estrenada a Madrid el setembre de 1972, es va representar al teatre Infanta Beatriz fins a acabar la temporada. Poques vegades una obra dramàtica ha estat tan apassionadament comentada, reexaminada i analitzada pels espectadors. Es tracta de la transposició als nostres dies del personatge bíblic Jesucrist i dels seus deixebles convertits en guerrillers amb mentalitat del segle XX. Alguns són renovadors però pacifistes. Aquests dotze homes, tocats per la fascinació de l’home il·luminat viuen en un perpetu i polèmic duel. Les seves tensions arriben a provocar aspres conflictes. Es temen, i en algun cas fins i tot arriben a odiar-se. L’obra ha estat concebuda com una història atemporal; és a dir, sense cap tipus de localització en l’espai ni en el temps.
Salom va posar la seva millor dialèctica al servei d’aquest afany desmitificador, i va situar a escala humana -i l’abast de tothom- les idees que d’una teologia explicada a les escoles de forma excessivament convencional i poc pragmàtica. La destresa de la qual va fer ostentació és literalment màgica.

Autor: Jaime Salom.
Direcció: Josep Maria Loperena.
Ajudant de direcció: Antonio Herrero.
Escenografia: Manuel Mampaso.
Vestuari: Manuel Mampaso.
Il·luminació: Manuel de Fontanals.
Música: Gustav Mahler.
Amb: Glòria Martí, Silvia Tortosa, Amparo Soto, Sancho Gracia, Rafael Arcos, Manuel Toremocha, Juan Polo, José Manuel Cervino, José María Gúillén, Adriá Gual, Juan Pedro, Álvaro de Luna, Juan Antonio Gálvez, Vicente Haro, Enrique Paredes i Vicente Gil.
Estrena: 28 de setembre de 1972 al Teatre Beatriz de Madrid.
  • Tiempo de espadas, 1972

La noche de los cien pájaros

Quan es va estrenar ‘La noche los cien pájaros‘ el teatre no passava bons moments. Una crisi que va afectar els grans teatres fatxendes que havien esdevingut piràmides dels poders públics, estatals, autonòmics, municipals i que costaven d’omplir. Tot i això, ‘La noche de los cien pájaros‘ va ser un èxit popular gràcies al públic.
Moltes obres de Salom, i de molts altres autors, van passar pel Teatre Talia, des de fa quatre dècades un solar abandonat a causa de no sé quines lluites estranyes entre interessos foscos. Però el teatre, d’una manera o d’una altra, sempre reviu i torna. No requereix estris ni tecnicismes per ser bo. El teatre de la vida real, que ja sabem que també és teatre en estat pur, consisteix sovint a fer creïbles arguments delirants, impossibles i passats de rosca.
AutorJaime Salom.
Direcció: Josep Maria Loperena.
Escenografia: Emilio Burgos, realitzada per  Manuel López.
Música: Josep Solá.
Amb: Queta Claver, Elisa Montés, Rosa de Alba, Clara Baneyas, Luis Prendes, Antonio Vico, Manuel Torremocha i Álvaro de Luna.
Estrena: 10 de febrer de 1972  al Teatre Marquina de Madrid.
  • La noche de los cien pájaros, 1972. Foto: Manuel Martínez Muñoz

Consulta documentació

Barcelona 2000!

Autor:  Joaquim Muntañola.
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena.
Lletres cançons: Joaquim Muntañola.
Coreografia: Gisa Geert.
Escenografia: Emilio Burgos.
Direcció musical: Carlos Laporta.
Composició musical: Amadeu Vives, Jaume Mestres.
Vestuari: Julio Torres.
Amb:  Salomé, Joaquim Gas,  Anna Martinno, Dolors Laffitte, Emma Conde, Geraldine Thomas, Isabel Gallardo, Joaquín Gasa,  Jerome Johnson, Marta Padova, Rafael Anglada, Santi Sans, Anna  Ollé i Victor Roca.
Estrena: Teatre Romea  el dia 17 de setembre  de 1971.

  • Barcelona 2000!