La nit i el dia (La noche y el día)

Comerón es refugia en la fórmula d’un teatre d’evasió, intimista, i amb una càrrega predominantment literària renunciant explícitament a formulacions d’última hora. Ben construïda i pautada -va escriure Martí Farreras a ‘Destino’-‘ La nit i el dia ‘és una obra correcta, d’una amargor temàtica accentuada, morosa potser en alguns moments,, però en conjunt acreditativa d’una vocació teatral certa. Per aquesta vegada els jurats que li van concedir un doble premi, a Barcelona i Palència, van demostrar tenir instint.

Autor: Luis José Comerón (premi Ciutat de Barcelona)
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena

Escenografia: Emilio Burgos

Música: José Sola

Cia Teatro Nacional de Barcelona, amb: Olga Peiró, Montserrat Carulla, María Asquerino, Julio Nuñez, Juan Sala , Ramón Durán, Jorge Serrat, Nieves López-Llauder, Rafael Calvo, Francisco Cabello i Antonio Vico.

Estrena: Teatro Poliorama de Barcelona el dia 18 de juny  de 1971

El desè home

Es tracta d’una peça d’excepcional qualitat. Es desenvolupa en el si d’una sinagoga suburbial novaiorquesa. El retaule dels seus personatges sembla tret de la profunda novel·lística jueva contemporània que aborda dos temes: el de la vella generació jueva trasplantada, dels vells ghettos centre europeus a Amèrica del Nord, i el de la nova generació que no segueix, en creences i actituds, a la generació de la guerra. L’acció desencadenant s’origina en pretendre un membre de la sinagoga sotmetre a la seva néta a la cerimònia de l’exorcisme, a fi de llançar del seu cos un esperit maligne, el ‘Dybbuk’, i aconseguir la seva salvació eterna.

Autor Paddy Chayefsky (versió de Martí Farreras)
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena

Escenografia: Emilio Burgos

Música: José Sola

Amb: Lluís Torner, José Cerro, Antonio Vico, Rafael Anglada, Carlos Lucena, Ramón Durán, Amparo Baró, Carlos Lemos, Andrés Magdaleno, Rafael Calvo, Adrià Gual, Joan Pera i Pedro Gil

 Estrena:  Teatre Nacional de Barcelona ‘Calderón de la Barca’  el dia 7 de Març de 1970 

El malalt imaginari

Sobre una versió de Joan Vila Casas, sense excessives fantasies  i assenyadament preocupada de traduir-nos amb la màxima exactitud el to de la farsa -s’ha prescindit de l’ègloga i algunes escenes han estat recortadas- Jose Maria Loperena ha realitzat un muntatge ambiciós, de gran estil i ha intercalat en la representació tots aquells elements marginals que li ha semblat oportú. Molière ho feia així -el explica Sainte-Beuve ‘forçat per la diversions de la Cort a combinar les seves comèdies amb balls, i Loperena ha fet el mateix.

 

Autor: Molière en versió catalana de Joan Vilacasas
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena

Escenografia: Emilio Burgos

Música:  Rafael Ferrer Fito

Ballarins, malabaristes i equilibristes: troupes, Marnus i Mary and Harusar

Amb: Rafael Anglada, Miquel Arbós, Amparo Baró, Ana Maria Barbany, Carmen Carbonell, Juan Estivill, Paquita Ferrándiz, María Victoria Figueras, Pedro Gil, Adrià Gual, José Peñalver, Victor Roca i Luis Torner.

Estrena: Teatre Nacional de Barcelona Calderón de la Barca el 16 de maig de 1969