Temps sense retorn

Publicat 4/09/1997

Urgeix revisar la via de presó preventiva quan gent corrent és empresonada 840 dies abans de ser absolta. I més quan el jutge desoeix moltes veus i després la sentència li esmena la plana.

Recolzada en el mur de la seva cel·la, l’Antonia González sentia el rumor de la pluja en caure sobre el paviment del pati d’Alcalá-Meco. Per l’estreta finestra veia el cel pintat de gris plom i una lluna pàl·lida que, malgrat la seva tristesa, la veia somrient i li recordava a Lola. Va sentir, com cada dia a la mateixa hora, els passos de la ronda, els sorolls de les portes de la cel·la en tancar-se i les veus de la desesperació i la solitud.

Continua llegint «Temps sense retorn»

Bellesa sense fronteres

Pub: EL PERIODICO Primera edició Dia: 1997.04.10

Els seus llavis semblaven encara més vermells en contrastar amb la blancor infinita de la seva pell. Emmanuelle Béart, ambaixadora de Dior a tot el món, va ser captada sense maquillar pels fotògrafs de premsa quan era expulsada violentament de l’església de Sant Bernard de París, on s’havia tancat amb 300 immigrants sense papers. La musa de Chabrol i Brian de Palma va contemplar el dolor i desencís dels seus germans africans quan un miler de policies armats van posar fi al seu somni d’aconseguir treball i residència.

Continua llegint «Bellesa sense fronteres»