La toga roja

Pub: Diari Ed: primer dia: 26/01/2000 – advocat Josep Maria Loperena.

La seva concepció de la justícia i el seu coratge contra les institucions franquistes va fer demanar a jutge de la perillositat social no aplicar la llei. Enrique Álvarez Cruz considera, a més d’arbitrari, repressió dels drets de la persona. Que la Llei anomena pels homosexuals, invertits; aturats, BA; els demòcrates, subversius; la fam, els captaires i la malcasadas, putes. Tots eren perilloses, i tenint en compte la seva personalitat “viciós, mal vivint i depravats” van a ser internat, sense judici, en “anormal i ssic,” paradisos. Però com hi havia, anaven a la presó. Per prendre possessió, Alvarez Cruz va deixar caure i es va negar a instruir causes més. Manté el seu treball alliberant fins que van sentir el poder judicial, va ser acomiadada.

Ara un altre jutge, Ernesto Alberola, negar la destrucció del resum que, per homosexual, es va instituir a Antoni Ruiz el 1976. Això ha enviat-lo pel seu interès públic a l’arxiu històric de valencià, violant el dret a la intimitat.

Alvarez Cruz creia erròniament que al final de la tirania prevaldria la raó, harmonia i la llibertat de les cadenes de l’esclavitud. Per trencar-lo hauria cremar registres i dispersió les seves cendres sobre la tomba del dictador.

Botxins a la carta

EL PERIODICO Ed: Primera EDICIÓ Dia: 17/01/2000 – Josep Maria Loperena, Advocat.

Jeb Bush, governador de Florida, crea fil per randa en el somni americà. Pensa, com els antiherois d’Arthur Miller, que l’èxit, la democràcia, l’individu i Déu han de ser protegits per la llei. Per això els criminals han de ser aniquilats des del poder mitjançant la força, perquè són una xacra de social. Per a Bush la vida és molt senzilla: els bons van al cel i els malalts a l’infern.

En contra del seu criteri, compartit només per altres quatre il·lusos del passat, el Congrés d’aquest Estat ha substituït la cadira elèctrica per la injecció letal. Però Bush i els seus nois han aconseguit una millora original per als condemnats a la mort: podran triar, entre els dos instruments d’execució, el preferit.

Suggereixo a Jeb Bush una nova fórmula que farà més desitjable la seva sinistra carta. Incorporar altres sistemes als ja existents, com la guillotina, que produeixen una agradable frescor al coll, la divina forca i el “garrote vil”, tan pràctics i funcionals.

El Ministeri de Justícia encara conserva els artefactes que van acabar amb les vides de Puig Antich i Heinz Chez, en 1974.

El carter només va trucar un cop

EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 28/11/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Es va comprar roba, unes sabates i un Cadillac de segona mà. No volia gastar molta pasta amb Mike, el seu amant, a Las Vegas, per no infondre sospites. Acabava d’aconseguir el divorci i Thomas, el seu marit, li pagaria una pensió. Però la veritable causa de la ruptura només la sabien ella i la seva vella: havia guanyat un milió de dòlars a la loteria amb un bitllet d’en Thomas que no pensava compartir. Va ingressar els diners en el compte de la seva mare per invertir-ho en bons de l’Estat, però quan Thomas va rebre la carta d’Hisenda reclamant-li l’impost corresponent al premi, es va descobrir el pastís. Es va querellar contra la seva exmuller per frau. Un jutge de Los Angeles la va ingressar a la presó i, segons resa la sentència, haurà d’indemnitzar-li amb el total de l’import de la loteria.

Aquesta sòrdida versió de Perdició o de Foc en el cos intenta emular a les malvades Barbara Stanwyck o Kathleen Turner. El seu origen és -coincideixo amb Mendicutti– l’ànsia de ruptura, plaer i llibertat endormiscada en la part fosca de l’ànima. La fascinació per la malignitat en contra de la sensatesa i la decència, l’eterna lluita entre el ben i el mal. De nen em vaig enamorar de la madrastra de Blancaneu i vaig arribar a odiar a Ventafocs. Ara de vell, quan escric, em transformo en Cruela de Vil.