El glamur del Conseller

Pub: EL PERIODICO Primera Edició Dia: 06/09/2000 – Hora: 03:17 Josep Maria Loperena advocat.

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, en una roda de premsa celebrada al Festival de Venècia, es va lamentar que les actrius catalanes, a diferència de les madrilenyes, no tinguin glamur: “Ja està bé d’aparèixer en samarreta i sabatilles a TV -3. Perquè la producció d’audiovisuals de Catalunya triomfi és necessari que les nostres estrelles es posin estupendes”. Va criticar a Emma Vilarasau i Ariadna Gil, “per ser tan accessibles”, per acabar demanant-los que “contagiïn glamur”.

Segons Cabrera Infante, el glamur és un invent de màrqueting. Ava Gardner, Elisabeth Taylor o Vivien Leigh ho van irradiar i Dorothy Lamour, Joan Fontaine o Virginia Mayo, no. Totes van ser belles i algunes excel·lents actrius. Per a mi glamur és sinònim de misteri, nostàlgia, seducció o encant. És un producte d’altres èpoques que avui només es conserva en el record. A Cannes 89 es va obrir la veda. Qualsevol va poder passejar per la platja amb Sally Field o prendre una copa al costat de Jack Nicholson. Avui el glamur només ho ambicionen els mals polítics. Els que romanen en un fals pedestal i no conversen amb la gent de tu a tu i els que, amb el seu perenne somriure publicitàri, difonen un fals Estat del benestar.