En Robin de Malasaña

Pub: EL PERIODICO Doc: 00200D Ed: Primera Edicion Cb: 06/12/1998 -Josep Maria Loperena Advocat.

Va canviar la brusa i els faldons, que tan ben portava Errol Flynn en la pel·lícula, per un pijama de color indefinit i unes velles sabatilles. Vestit així, Francisco del Moral va comparèixer davant l’Audiència de Madrid per ser jutjat. El fiscal l’acusava d’apoderar-se, a quatre joieries, d’un botí de més de 120 milions. Del Moral va explicar als judges que va assumir el paper de Robin Hood i que, en tal condició, va repartir el tresor entre els pobres de Malasaña a l’espera d’un nou món en què la riquesa es distribuís per igual, a tota la humanitat. Quan l’acusador públic va rebutjar tan altruista teoria, com a rèplica mordaç es va cruspir un entrepà de sardines que portava en el sarró. Després, tombat en el banc dels acusats, es va adormir.

L’han condemnat a 12 anys de presó. Les joies no han estat trobades perquè els indigents a qui les va lliurar mai van creure que fossin autèntiques. Les lluïen com a granadures o les hi donaven als seus fills per jugar. Del Moral es considera un pres del capitalisme. Accepta ser mantingut perquè necessita alimentar la seva fantasia: l’arribada d’aquell dia en què els pàries de tot el món tornaran a trencar els seus jous per iniciar la insubmissió.

Temps sense retorn

Publicat 4/09/1997

Urgeix revisar la via de presó preventiva quan gent corrent és empresonada 840 dies abans de ser absolta. I més quan el jutge desoeix moltes veus i després la sentència li esmena la plana.

Recolzada en el mur de la seva cel·la, l’Antonia González sentia el rumor de la pluja en caure sobre el paviment del pati d’Alcalá-Meco. Per l’estreta finestra veia el cel pintat de gris plom i una lluna pàl·lida que, malgrat la seva tristesa, la veia somrient i li recordava a Lola. Va sentir, com cada dia a la mateixa hora, els passos de la ronda, els sorolls de les portes de la cel·la en tancar-se i les veus de la desesperació i la solitud.

Continua llegint «Temps sense retorn»

Bellesa sense fronteres

Pub: EL PERIODICO Primera edició Dia: 1997.04.10

Els seus llavis semblaven encara més vermells en contrastar amb la blancor infinita de la seva pell. Emmanuelle Béart, ambaixadora de Dior a tot el món, va ser captada sense maquillar pels fotògrafs de premsa quan era expulsada violentament de l’església de Sant Bernard de París, on s’havia tancat amb 300 immigrants sense papers. La musa de Chabrol i Brian de Palma va contemplar el dolor i desencís dels seus germans africans quan un miler de policies armats van posar fi al seu somni d’aconseguir treball i residència.

Continua llegint «Bellesa sense fronteres»