Monstruositat jurídica

Els ciutadans del carrer es pregunten la raó per la qual Carmen Lamela, magistrada condecorada per la Guàrdia civil i el Ministre de l’Interior, va empresonar a nou consellers del Govern i va ordenar la detenció dels restants. Lamela ha provocat la indignació popular. Núria de Gispert, jurista moderada de prestigi i expresidenta del Parlament, li va dir “canalla d’extrema dreta i roïna”. La resposta a l’interès popular és molt simple. El catedràtic Pérez Royo va afirmar: ‘la monstruositat jurídica que ha fet el govern espanyol no pot ser major’ el que, concretant, significa que la jutgessa va actuar seguint ordres del PP i que va prevaricar per justificar la seva decisió dictant una resolució injusta.

Demòcrates, lliberals i progressistes

Avui Inés Arrimadas ha donat un míting a Sant Andreu de Llavaneres com a protesta per haver estat declarada “persona non grata” pel seu ajuntament. Uns trenta comparses la van aclamar al crit de ‘Presidenta, Presidenta!’ perquè la “Barbie de Ciutadans” va de ‘progre’ per la vida. Va afirmar que el seu, és un partit lliberal i progressiu (sic) oblidant que els seus principis fundacionals exigeixen una oposició frontal al ‘Procés’, rebaixen els impostos dels rics, prohibeixen l’ús del burca, proposen la retirada de la targeta sanitària als immigrants, secunden a Franco i la seva croada, sustenten a ultrança la monarquia borbònica, insten l’abolició de l’avortament, demanden formar part de la ultradreta per presentar-se a les eleccions europees i demanden el contracte de treball únic per afavorir a les grans empreses. En síntesi: un partit demòcrata, lliberal i progressista i, si molt m’atabalen, leninista i soviet.

El principi d’una gran amistat

La primera foto certifica l’existència d’un PSC lliure, sobirà, democràtic, independentista i popular. La de sota es va fer 40 anys després en ocasió de la gran manifestació feixista a Barcelona del passat 12 d’octubre en la qual ‘Ciutadans’, el PP i l’actual cúpula dels socialistes catalans van celebrar junts la fi de la democràcia i la ‘ Unidad de España . Van corejar cançons com el ‘Cara al sol’, ‘Que viva España‘ i ‘tararearon el himno nacional porque no tiene letra‘ (sic) sota el pretext ‘ todos somos catalanes’. Apareixen en la instantània Iceta, el “sociata” ballarí, junt amb Millo, Albiol i la ministra Montserrat del PP. Amb ells Arrimadas i Carrizosa líders del partit d’extrema dreta “Ciutadans”. Va ser el principi d’una gran amistat.