El carter només va trucar un cop

EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 28/11/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Es va comprar roba, unes sabates i un Cadillac de segona mà. No volia gastar molta pasta amb Mike, el seu amant, a Las Vegas, per no infondre sospites. Acabava d’aconseguir el divorci i Thomas, el seu marit, li pagaria una pensió. Però la veritable causa de la ruptura només la sabien ella i la seva vella: havia guanyat un milió de dòlars a la loteria amb un bitllet d’en Thomas que no pensava compartir. Va ingressar els diners en el compte de la seva mare per invertir-ho en bons de l’Estat, però quan Thomas va rebre la carta d’Hisenda reclamant-li l’impost corresponent al premi, es va descobrir el pastís. Es va querellar contra la seva exmuller per frau. Un jutge de Los Angeles la va ingressar a la presó i, segons resa la sentència, haurà d’indemnitzar-li amb el total de l’import de la loteria.

Aquesta sòrdida versió de Perdició o de Foc en el cos intenta emular a les malvades Barbara Stanwyck o Kathleen Turner. El seu origen és -coincideixo amb Mendicutti– l’ànsia de ruptura, plaer i llibertat endormiscada en la part fosca de l’ànima. La fascinació per la malignitat en contra de la sensatesa i la decència, l’eterna lluita entre el ben i el mal. De nen em vaig enamorar de la madrastra de Blancaneu i vaig arribar a odiar a Ventafocs. Ara de vell, quan escric, em transformo en Cruela de Vil.

El pati de casa meva

Pub: EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 19/07/1999 – Josep Maria Loperena, advocat.

Mai es va divertir amb altres nens jugant a fer rotllanes o a la gallineta cega, ni es va preguntar per què el pati de la seva casa era particular. Amb prou feines 5 anys, Irene va creuar el mirall com Alícia i va descobrir el país de les meravelles. Però si l’univers creat per Lewis Carroll és màgic i bell, el malson que va viure la desgraciada Irene va ser patèticac i brutal. El seu pare l’obligava a practicar distraccions maldestres: grapejava la seva coseta fins a fer-li mal i l’obligava a tocar el seu membre erecte mentre li deia paraules per a ella secretes i incomprensibles. Llavors el rostre del seu progenitor mostrava una alegria monstruosa, fruit de la seva impudícia, que es manifestava amb obscenes ganyotes i panteixos.

L’Audiència ha condemnat a José Romero a 15 mesos de presó, privant-li de l’exercici de la pàtria potestat durant tres anualitats. La decisió judicial, a més de benigne, és intranscendent, perquè aquest tipus de delictes ni es redimeixen ni es remeien amb la presó.

Dins de tres anys, Romero adquirirà de nou la condició de pare i la petita Irene, totalment desprotegida, es trobarà a la seva mercè. La sentència, sense pretendre-ho, constitueix una patent de cors perquè l’incestuós pres torni a consumar impunement les seves perversions.

La nina morta

EL PERIODICO Dia: 01/07/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Va buscar el seu somriure entre les ombres fins que per fi va saber que els seus ulls no brillaven. La Trini se’n va anar de casa una nit sense lluna, i la van trobar morta per sobredosi vuit dies més tard. Ningú l’hi va dir als seus pares. Ni els que la van trobar, ni els mossos que van redactar l’atestat, ni el jutge que va aixecar el cadàver. Era tan sols una drogoaddicta com a tantes altres sense un cognom il·lustre. Es deia Trinidad Rodríguez. La seva mare va denunciar la seva absència a la policia i va recórrer a quants mitjans van acollir la seva angoixa. Mai va creure que la Trini habités en el regne dels justs. La contemplava a tota hora a la foto que, gastada pel temps, encara lluïa per a ella a la seva habitació. Deu mesos després va saber que Trini havia mort i que el seu cos va ser enterrat en una fossa comuna.

En aparèixer el domicili de la desgraciada en el sumari, el Ministeri de Justícia ha disposat el pagament d’un milió als seus hereus. La família considera ridícula aquesta quantitat i ha recorregut la resolució. No obstant això, és bé que, per una vegada, l’Estat reconegui la seva pròpia negligència. Perquè, si bé la Constitució garanteix la reparació dels danys causats per error judicial, el seu lliurament resulta, gairebé sempre en la pràctica, un somni sense despertar.