El pati de casa meva

Pub: EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 19/07/1999 – Josep Maria Loperena, advocat.

Mai es va divertir amb altres nens jugant a fer rotllanes o a la gallineta cega, ni es va preguntar per què el pati de la seva casa era particular. Amb prou feines 5 anys, Irene va creuar el mirall com Alícia i va descobrir el país de les meravelles. Però si l’univers creat per Lewis Carroll és màgic i bell, el malson que va viure la desgraciada Irene va ser patèticac i brutal. El seu pare l’obligava a practicar distraccions maldestres: grapejava la seva coseta fins a fer-li mal i l’obligava a tocar el seu membre erecte mentre li deia paraules per a ella secretes i incomprensibles. Llavors el rostre del seu progenitor mostrava una alegria monstruosa, fruit de la seva impudícia, que es manifestava amb obscenes ganyotes i panteixos.

L’Audiència ha condemnat a José Romero a 15 mesos de presó, privant-li de l’exercici de la pàtria potestat durant tres anualitats. La decisió judicial, a més de benigne, és intranscendent, perquè aquest tipus de delictes ni es redimeixen ni es remeien amb la presó.

Dins de tres anys, Romero adquirirà de nou la condició de pare i la petita Irene, totalment desprotegida, es trobarà a la seva mercè. La sentència, sense pretendre-ho, constitueix una patent de cors perquè l’incestuós pres torni a consumar impunement les seves perversions.

La nina morta

EL PERIODICO Dia: 01/07/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Va buscar el seu somriure entre les ombres fins que per fi va saber que els seus ulls no brillaven. La Trini se’n va anar de casa una nit sense lluna, i la van trobar morta per sobredosi vuit dies més tard. Ningú l’hi va dir als seus pares. Ni els que la van trobar, ni els mossos que van redactar l’atestat, ni el jutge que va aixecar el cadàver. Era tan sols una drogoaddicta com a tantes altres sense un cognom il·lustre. Es deia Trinidad Rodríguez. La seva mare va denunciar la seva absència a la policia i va recórrer a quants mitjans van acollir la seva angoixa. Mai va creure que la Trini habités en el regne dels justs. La contemplava a tota hora a la foto que, gastada pel temps, encara lluïa per a ella a la seva habitació. Deu mesos després va saber que Trini havia mort i que el seu cos va ser enterrat en una fossa comuna.

En aparèixer el domicili de la desgraciada en el sumari, el Ministeri de Justícia ha disposat el pagament d’un milió als seus hereus. La família considera ridícula aquesta quantitat i ha recorregut la resolució. No obstant això, és bé que, per una vegada, l’Estat reconegui la seva pròpia negligència. Perquè, si bé la Constitució garanteix la reparació dels danys causats per error judicial, el seu lliurament resulta, gairebé sempre en la pràctica, un somni sense despertar.

El gran masturbador

EL PERIODICO Ed: Primera Edició Dia: 16/06/1999 – Josep Maria Loperena Advocat.

Es va dir a si mateix “el gran masturbador”. El dia en què va néixer van brillar en el mar els set reflexos del sol. Precursor del màrqueting contemporani i savi introductor en la pintura d’aquests personatges anomenats negres -redactors actuals dels best sellers més venuts-, Salvador Dalí va convertir la mística alucinógena en una diarrea de xecs amb l’únic objecte de comprar la seva hibernació. Mai ho va aconseguir.

Vuit-centes obres del mestre, en les quals apareix la seva signatura sobre papers fabricats després de la seva mort, han estat intervingudes a Pierre Marie Fernand. Pretenia vendre-les com a autèntiques en una galeria d’Alacant. En els últims anys de la seva vida, Dalí va rubricar centenars de dibuixos falsos a petició del seu secretari John Peter Moore. Però el que ignoren molts experts és que els fons surrealistes dels seus llenços els van pintar per encàrrec escenògrafs com Fontanals, Asensi o Alarma.

Dalí es va falsificar a si mateix en legitimar-los amb la seva signatura. La màxima d’Oscar Wilde, “la revelació de l’art consisteix a ocultar a l’artista”, adquireix en Dalí caràcters còsmics de xufla i conya. L’àcid desoxiribonucleic que tant va estimar bandejarà per sempre als seus marxants de mala llei al regne dels murris.