Política de pedaç

Pub: Diari Ed: primer dia: 18/07/2000 – Josep Maria Loperena

El 1979 es crea el Tribunal Constitucional, control del cos i la garantia de l’exercici dels drets i llibertats. El seu actual President, Cruz Villalón, ha revelat que de 5.582 recursos per d’empara el 1999, és la nostra única 240.

Els altres no van ser admessos. Cruz Villalón proposa reformar la llei per evitar l’acumulació de reclamacions. Delgado Barrio, President del Consell del poder judicial, ofereix una solució que sigui el Suprem qui decideixi la majoria dels temes encomanats al Constitucional d’alleugerir la seva obra.

El pla de xoc anunciat pel ministre Angel Acebes, que limita el canvi a una ampliació de l’edat de jubilació dels jutges i una reducció de les pràctiques d’accés a la carrera judicial, no és suficient. La reforma ha de ser absoluta i transgressora: política de pedaç seria perjudicial per a la justícia.

No haurien restringir els poders del Constitucional sense abans haver transferit a la Suprem drets inalienables com la vida, igualtat, o treballar. Molt menys abandonar la tutela a mercè dels jutges inexperts o retards parlamentàries. Ni podria ser justificat el seu fracàs per observar l’existència d’un buit legal.

 L’escàndol dels jutges substituts

Publicat 17/06/2000

Un centenar de llicenciats en Dret imparteixen justícia a Catalunya sense haver superat cap prova sobre la seva preparació per presidir un tribunal. És urgent una reforma legal que ho impedeixi.

Quan la vaig conèixer era jove, bonica, eixerida i independent. Va acabar Dret quan tot just tenia 22 anys. Va acudir a gairebé tots els despatxos professionals de Barcelona a la recerca d’ocupació sense aconseguir-ho, com van fer centenars de nois i noies acabats de graduar a la facultat. Mai va saber de sentències de filòsofs ni de rondalles de poetes, perquè no va llegir a Cervantes.

Continua llegint « L’escàndol dels jutges substituts»

La toga roja

Pub: Diari Ed: primer dia: 26/01/2000 – advocat Josep Maria Loperena.

La seva concepció de la justícia i el seu coratge contra les institucions franquistes va fer demanar a jutge de la perillositat social no aplicar la llei. Enrique Álvarez Cruz considera, a més d’arbitrari, repressió dels drets de la persona. Que la Llei anomena pels homosexuals, invertits; aturats, BA; els demòcrates, subversius; la fam, els captaires i la malcasadas, putes. Tots eren perilloses, i tenint en compte la seva personalitat “viciós, mal vivint i depravats” van a ser internat, sense judici, en “anormal i ssic,” paradisos. Però com hi havia, anaven a la presó. Per prendre possessió, Alvarez Cruz va deixar caure i es va negar a instruir causes més. Manté el seu treball alliberant fins que van sentir el poder judicial, va ser acomiadada.

Ara un altre jutge, Ernesto Alberola, negar la destrucció del resum que, per homosexual, es va instituir a Antoni Ruiz el 1976. Això ha enviat-lo pel seu interès públic a l’arxiu històric de valencià, violant el dret a la intimitat.

Alvarez Cruz creia erròniament que al final de la tirania prevaldria la raó, harmonia i la llibertat de les cadenes de l’esclavitud. Per trencar-lo hauria cremar registres i dispersió les seves cendres sobre la tomba del dictador.