El cinquè poder

Resum de la meva intervenció en les ‘Jornades sobre democràcia “organitzades pel ODEM – dissabte 20 d’octubre 2018

L’Espanya borbònica i postfranquista mai va ser un estat de dret perquè la democràcia moderna es fonamenta en la independència de tres poders, el legislatiu, l’executiu i el judicial, segons la tesi de Montesquieu. En un estat de dret, aquests tres poders han de ser sobirans encara que s’han de coordinar entre si de tal manera que cada un d’ells pugui controlar i fiscalitzar els altres dos per evitar la pràctica d’abusos i corrupteles. A l’Espanya postfranquista mai va ser així.

Montesquieu ho raona en la seva obra ‘L’esperit de les lleis’: “l’experiència ens ha ensenyat que” tot home investit de poder abusa d’ell. No hi ha poder que no inciti a l’abús a la depravació. Per evitar-només hi ha una solució. Disposar les coses de tal manera que a través d’elles s’arribi a una situació en què “el poder controli al poder”.

Continua llegint «El cinquè poder»

VIVA ESPAÑA, VIVA EL REY, VIVA EL ORDEN Y LA LEY…(himne de la Guardia Civil)

Fa més d’un any Felip VI, Rei d’Espanya, va incomplir greument la Constitució. Ho va fer quan es va dirigir als espanyols per televisió:
“Estamos viviendo momentos muy graves para nuestra vida democrática, dijo. Desde hace tiempo, determinadas autoridades de Cataluña de una manera reiterada, consciente y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución. Con su conducta irresponsable han puesto en riesgo la estabilidad económica y social de esa Comunidad al pretender quebrar la unidad de España y la soberanía nacional, que constituye el derecho de todos los españoles a decidir democráticamente su vida en común”. Continua llegint «VIVA ESPAÑA, VIVA EL REY, VIVA EL ORDEN Y LA LEY…(himne de la Guardia Civil)»

PLUJA DE RECURSOS DAVANT EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CONTRA EL JUTGE LLANERA

Quan es van filtrar als mitjans les declaracions dels imputats pel jutge Llarena demanant indulgència i perdó per consell dels seus advocats, em vaig mostrar contrari a la seva estratègia de defensa. Perquè, Jaume Alonso Cuevillas, Andreu Van den Eynde, Javier Melero, Jordi Pina, Pau Molins i Mariano Bergés, en la seva qualitat de defensors dels presos polítics i exiliats eren els que en teoria havien de tutelar i protegir el desenvolupament del ‘Procés’ i protegir els drets dels patriotes processats. Tots ells són, segons la meva opinió, excel·lents professionals del fòrum, si bé en aquell temps semblava que ignoressin la seva responsabilitat. La seva tàctica forense requeria fer un gir de 180 graus: una presa de consciència política i una pràctica bel·ligerant en totes les causes, debats i controvèrsies amb els tribunals en ser ells els responsables de donar suport judicialment la lluita dels catalans per protegir les seves llibertats a través de l’oposició a la tirania de l’Estat espanyol.

Continua llegint «PLUJA DE RECURSOS DAVANT EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CONTRA EL JUTGE LLANERA»