Aznar: apòstata, trànsfuga i màrtir

Són molts els polítics de l’Espanya de l’últim Borbó que han anat canviant de partit per millorar o ascendir en el que consideren la seva carrera professional. Han passat de lluitar contra el sistema a pugnar per regir el sistema. Per a ells la política és un ofici com el d’administratiu, oficinista o mer pixatinters. Se serveixen d’ella en el seu propi benefici oblidant que haurien d’estar al servei del Ben comú. Per aquesta raó el món de la política es troba immers en un estat de misèria molt difícil de superar. Però el govern d’una nació no és cap farsa malgrat que existeixin farsants que la denigrin. Els cops baixos que li han clavat en la seva ànima l’han ferit de mort. Quan això ocorre deixa de ser l’escenari del teatre del món per convertir-se en un espantall de còmics.

Seguir llegint

Els drets dels presos

Quan un ciutadà ingressa per la raó que sigui a la presó es converteix automàticament en un pres. No importa si es tracta d’un qualsevol o d’una celebritat perquè allí totes les persones són iguals. Tampoc preval que sigui un polític, un banquer, un paria o un famós d’aquests que quan estan en llibertat surten quotidianament per televisió. Però igual que en la vida -en què existeix una justícia per a rics i una altra per a pobres- a les presons existeixen discriminacions a favor o en contra de determinats interns. Això és així perquè, malgrat que la Llei general penitenciària manté que ‘l’activitat dels funcionaris s’exercirà respectant la intimitat i la personalitat humana dels reclusos sense diferència alguna per raó de raça, opinions polítiques, creences religioses o qualsevol altra circumstància d’anàloga naturalesa’, en la realitat no passa.

Segueix llegint

Escac al Rei

Article publicat a “El Triangle” 26-08-2013

La figura del Rei Borbó sempre ha estat intocable. Un temor reverencial cap a la seva persona s’ha anat convertint a través del temps en un estrany pacte entre polítics, periodistes i el poble pla consistent en no criticar-lo a ell i, en menor grau, als membres de la seva família. Un pacte no escrit que va romandre vigent fins a l’any 2007, quan una revista satírica el va trencar. Va ser un triomf del quart poder a través de l’humor, la ‘conyeta’ i la ridiculesa. En la portada del número 1.573 de la revista ‘El Jueves’ va aparèixer una caricatura dels prínceps d’Astúries practicant la postura sexual coneguda com la del ‘gosset’ sobre el títol, “2.500 euros per nen”. Els seus autors van rematar la feina amb aquesta frase que van atribuir a Felip de Borbó: ‘Te n’adones? Si et quedes prenyada et donaran 2.500 euros´. ‘Això serà el més semblant a treballar que he fet en la meva vida’, contestava Leticia.

Continua llegint «Escac al Rei»