La màfia de la Moncloa

La desafortunada i nefasta frase de Joan Tardà, portaveu d’ERC al Congrés, dita en una entrevista a ‘La Vanguardia’ -(si fa falta, haurem de sacrificar a Puigdemont)-, va ser la punta d’una encavalcada pugna entre partits que va motivar a Roger Torrent, President del Parlament, a suspendre el ple d’investidura. La raó de la seva decisió va ser quan menys ingènua: “mantenir-se dins de la legalitat a l’espera de què el TC resolgui el recurs del Govern central d’impugnar a Puigdemont i vetar la seva proclamació a distància”. La seva iniciativa no té cap sentit perquè, com és sabut, el tribunal de garanties no rectificarà la seva resolució. Continua llegint «La màfia de la Moncloa»

La llei no és igual per a tothom

Felip V, Cap de L’Estat espanyol, va pronunciar un discurs en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, la ciutat més alta dels Alps, per deixar clar a la Comunitat Internacional que ‘a Espanya la Constitució no està per fer bonic i que les lleis es compleixen’. El professor Ramón Cotarelo en conèixer la dita del Rei va afirmar que no té cap sentit desplaçar-se a Suïssa per mantenir el que hagués de ser un fet obvi, ‘que Espanya és un estat de dret’ encara que el simple fet de dir-ho demostra que no ho és. La conseqüència és clara. L’Espanya de Rajoy és reaccionària, immobilista, monàrquica, corrupta i despòtica, elements que defineixen les dictadures. Continua llegint «La llei no és igual per a tothom»

L’agonia del Partit Popular

Sense pena ni glòria, Mariano Rajoy, va inaugurar el tram de l’AVE, Valencià a Castelló, mentre a Copenhaguen el President Puigdemont participava en un col·loqui sobre el procés català i el seu futur. L’obsessió de Rajoy per Puigdemont s’ha convertit en una paranoia compulsiva. Somia amb ell, no dorm a les nits sospesant la forma de destruir-lo, està a tota hora pendent dels seus moviments fins al punt de confondre a l’AVE amb un avió, com li va passar ahir, o qualificar de República a Catalunya. Mentre Albert Rivera, el seu successor natural de l’extrema dreta, ha decidit posar fi al pacte existent entre els dos amb el pretext de la declaració de Ricardo Costa, exsecretari general del PPCV, en la sessió d’avui del judici Gurtel. Costa ‘ha tirat de la manta’ i ha confessat davant el tribunal que el PP es finançava amb diner negre assenyalant a Camps com el seu màxim responsable.

Continua llegint «L’agonia del Partit Popular»