Demòcrates, lliberals i progressistes

Avui Inés Arrimadas ha donat un míting a Sant Andreu de Llavaneres com a protesta per haver estat declarada “persona non grata” pel seu ajuntament. Uns trenta comparses la van aclamar al crit de ‘Presidenta, Presidenta!’ perquè la “Barbie de Ciutadans” va de ‘progre’ per la vida. Va afirmar que el seu, és un partit lliberal i progressiu (sic) oblidant que els seus principis fundacionals exigeixen una oposició frontal al ‘Procés’, rebaixen els impostos dels rics, prohibeixen l’ús del burca, proposen la retirada de la targeta sanitària als immigrants, secunden a Franco i la seva croada, sustenten a ultrança la monarquia borbònica, insten l’abolició de l’avortament, demanden formar part de la ultradreta per presentar-se a les eleccions europees i demanden el contracte de treball únic per afavorir a les grans empreses. En síntesi: un partit demòcrata, lliberal i progressista i, si molt m’atabalen, leninista i soviet.

El principi d’una gran amistat

La primera foto certifica l’existència d’un PSC lliure, sobirà, democràtic, independentista i popular. La de sota es va fer 40 anys després en ocasió de la gran manifestació feixista a Barcelona del passat 12 d’octubre en la qual ‘Ciutadans’, el PP i l’actual cúpula dels socialistes catalans van celebrar junts la fi de la democràcia i la ‘ Unidad de España . Van corejar cançons com el ‘Cara al sol’, ‘Que viva España‘ i ‘tararearon el himno nacional porque no tiene letra‘ (sic) sota el pretext ‘ todos somos catalanes’. Apareixen en la instantània Iceta, el “sociata” ballarí, junt amb Millo, Albiol i la ministra Montserrat del PP. Amb ells Arrimadas i Carrizosa líders del partit d’extrema dreta “Ciutadans”. Va ser el principi d’una gran amistat.

Prebendes, privilegis i butlles

Tal com us vaig dir, José Montilla va eludir donar la cara una vegada més. Va demanar al seu mentor Iceta, “el sociata ballarí”, llibertat per afavorir el ‘Sí’ de cara a la galeria. Com espanyolista convençut que és, sabia que el seu vot no decidiria el veredicte, ja que el PP té majoria absoluta en el Senat. Però no va tenir coratge per donar la cara i va sortir de l’hemicicle abans de la votació. Es jugava massa prebendes, privilegis, butlles I retribucions, fruit del seu saqueig i pillatge al poble de Catalunya.