Una falsa vaga general convocada en secret

Carles Sastre, assassí confés de l’empresari Josep Maria Bultó, en la seva qualitat de secretari general de la CDC, sindicat groc de l’antiga Convergència de Pujol, és l’autor-responsable de la convocatòria de vaga general prevista per avui. Ho va fer per lliure, sense encomanar-se a Déu ni al diable, i sense comptant amb el suport dels sindicats majoritaris CC.OO i UGT. Les organitzacions llibertàries de classe, CGT, CNT i Solidaritat Obrera, es van oposar a l’aturada sense perjudici d’estar a peu de carrer en les mobilitzacions contra la repressió, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, les retallades de drets i llibertats, i la corrupció. La desgavellada i irresponsable convocatòria de vaga solament pot concloure amb el seu propi daltabaix. La seva incidència serà mínima, el que donarà peu als mitjans televisius espanyols a plasmar el seu fracàs en favor del govern ranci de Rajoy, mostra inequívoca d’un model d’Estat que agonitza.

Una jutgessa a favor del PP

Parlem clar. La permanència a la presó del Vicepresident de la Generalitat i dels altres set consellers del Govern, és un segrest. Els autors d’aquest presumpte il·lícit penal són Masa Martín, Fiscal General de l’Estat que va sol·licitar presó preventiva per a ells i Carmen Lamela, titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, que la va decretar. ‘Enviar a la presó a un Govern triat democràticament és un acte injust i indecent’, va afirmar Carme Forcadell. Ara, els mitjans europeus i alguns dels seus líders polítics censuren durament la mesura. Els tertulians de les televisions estatals van canviant els seus discursos. Afirmen que el Govern Rajoy és aliè a la decisió judicial i critiquen a la magistrada que la va dictar. La veritat és que, sent il·legal, la senyora Lamela és autora, quan menys presumpta, del delicte contemplat en els articles 500 i 501 del Codi penal que estableixen que “l’autoritat judicial que detingui, inculpi o processi a membres d’una assemblea legislativa d’una Comunitat Autònoma serà castigat amb la pena d’inhabilitació especial per a càrrec públic de deu a vint anys”.

La veu del seu amo

M’imagino al fiscal Maza Martin, de nen, corejant a crits el ‘Por Dios, por la Patria y el Rey‘ tan en voga durant els anys de la seva infància. La seva carrera judicial, notable per la importància dels seus litigis, es va caracteritzar sempre per la seva parcialitat manifesta en favor de la reacció. Entre altres de les seves gestes, va aconseguir inhabilitat al jutge Garzón pet haver investigat els crims del franquisme; va aconseguir arxivar la causa seguida contra el milionari Botín; va enviar a la presó a ‘Els Jordis’ i a nou consellers del Govern, etcètera. Va ser sempre un fiscal imparcial i independent al servei del PP. Avui, més d’un tertulià televisiu ha dubtat sobre si va ser ell per lliure o induït per en Rajoy, l’autor d’aquella barbaritat. La meva opinió és òbvia. Va ser Masa qui ho va fer encara que seguint instruccions del Govern d’Espanya perquè, a més de les virtuts expressades, en té una altra fonamental: a l’igual que el gosset dels discos, s’ha convertit en la veu del seu amo.