INFILTRATS A TV3

Totes les persones, sigui quina sigui la seva ideologia, poden expressar les seves opinions en tots els mitjans exercint el seu dret a la llibertat d’expressió. És un principi fonamental que només té un límit: El greuge verbal, la injúria, la calúmnia i la fal·làcia dolosa que en llenguatge lúcid i clar equival a maquinació tramposa. El Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de 1950 reconeix  la llibertat d’expressió ‘valor de llei bàsica’. No obstant això, afegeix, “El seu exercici pot ser sotmès a condicions, restriccions o sancions sempre que siguin necessàries – el matís és important- per a la seguretat nacional, la defensa de l’ordre establert i per a la prevenció del delicte”. Una cosa que es troba a milions d’anys llum a l’Espanya presumptament democràtica del postfranquisme en la qual encara se segueix empresonant còmics i titellaires per exercir aquest dret. El problema sorgeix quan aquesta llibertat es practica en tertúlies televisives en què es creuen opinions enfrontades, de vegades més que conflictives, per aconseguir una major audiència.

No comparteixo l’ambigua tesi de Xavier Rus plantejada en el seu article “Marine Le Pen a TV3” (El Periódico 23 Nov. 2018) que sembla censurar la presència de líders de l’extrema dreta en els mitjans informatius. La meva postura és molt clara al respecte. Entrevistes, sí; tertúlies, no. La raó és molt simple. Marine Le Pen, igual que Jordi Cañas, Javier Ortega, Montserrat Nebrera, Josep Anglada, Xavier García Albiol, Inés Arrimades o el mateix Pablo Llarena -tots ells ultraconservadors i enemics de Catalunya- poden, i han d’aparèixer a TV3 com entrevistats. No obstant això, mai han de formar part de tertúlies televisives o col·laborar en emissions en directe en què un grup de participants propaga qüestions d’arrel política o ideològica. No és una fórmula de censura sinó de sentit comú: no convidis al teu enemic a casa teva si no vols que maltracti a la teva dona. Continua llegint «INFILTRATS A TV3»

UN NOU ERROR DE LLARENA PROMOU LA NUL·LITAT RADICAL DEL ‘PROCÉS’

A excepció de ‘Diario 16’ que s’autoanomena ‘el diario digital de la segunda transición’, els mitjans informatius callen. Tenen por. No s’atreveixen a dir que el jutge Llarena ha tornat a ficar la pota. “La confirmación de l’Acto de Conclusión del sumario -cito textualment al jutge Presencia, autor de l’article- no lo resolvió la Sala de recursos sino la Sala de Admisión la misma que acordó el inicio de la instrucción porque al juez Llarena se le olvidó dictar el Auto de iniciación del sumario” . Aquesta qüestió que per a molts pot semblar banal o una mica intranscendent, no ho és en absolut: Pressuposa la ‘nul·litat absoluta’ del Procés. Ja, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va declarar en dues de les seves sentències -la relativa al cas ‘Piersack’ de 1982 i la del ‘cas “De Cubber”, en 1984- que tot jutge s’ha d’abstenir de cometre una falta d’imparcialitat, instruint i jutjant a la vegada, ja que si així ho fa, es perdria la confiança que els Tribunals han d’inspirar als justiciables en una societat democràtica. Per aquesta raó tan simple el jutge instructor -en el nostre cas Llarena- no pot sentenciar, ni dictaminar, ni tan sols formar part del tribunal jutjador, ja que, de fer-ho així provocaria, en els justiciables alerta, espant i desconfiança. Continua llegint «UN NOU ERROR DE LLARENA PROMOU LA NUL·LITAT RADICAL DEL ‘PROCÉS’»

LA GUERRA DE LES BANDERES

Un acudit, per a alguns, inacceptable, que va escenificar el còmic Dani Mateo a ‘El Intermedio‘ del Gran Wyoming, va avivar la vella guerra de les banderes que va castigar en el passat segle als quals les cremaven amb llargues penes de presó. El perquè: un esquetx en què el presentador simulava sonar-se el nas amb la bandera d’Espanya mentre anunciava el fàrmac paracetamol i al seu patrocinador, la Clínica Baviera. L’entitat farmacèutica es va mostrar clarament a favor de la Constitució defensant el respecte als símbols i, en conclusió, va retirar els acords publicitaris celebrats amb l’artista televisiu en no poder compartir les seves expressions. La reacció mediàtica va ser immediata. Frank Cuesta, locutor de la ‘Cuatro‘, li va dirigir a Mateo un “xa”t instant-lo a reflexionar. “Si bé exerceixes la teva llibertat d’expressió, la qual cosa no és delicte, no oblidis en com se sentiria un militar al mig de l’Àfrica quan et burles d’una cosa que per a molts representa una mica més que un drap”. El carismàtic personatge acabava la seva carta amb aquest subtil i malèfic interrogant: Continua llegint «LA GUERRA DE LES BANDERES»