CARTA AMISTOSA AL DIRECTOR DE TV3

Benvolgut Vicent,

Em permeto dirigir-me a tu amb l’ascendent que hem dona el fet d’haver col·laborat conjuntament, ara fa molts anys, en algunes tertúlies televisives i donada la meva condició d’autor de ‘L’espia del violí’, la novel·la que suposadament m’ha plagiat Pilar Rahola i que, de forma absolutament parcial i tendenciosa, han promocionat alguns programes i noticiaris del mitjà que dirigeixes.

Fa pocs dies Olga Miró es va posar en contacte amb l’editorial Efadós per aconseguir el meu número de telèfon. Aquesta senyora em va trucar per convidar-me a anar al seu programa per parlar del meu llibre. Però al cap de 24 hores, em comunicarva que ‘des de dalt’ lli havien prohibit que fes l’entrevista.

Al cap de 48 hores Romà Jori, company de Ràdio Estel i advocat en exercici, es va posar en contacte amb la conductora del programa de TV3 “FAQS”, Cristina Puig. Aquesta va ser la seva resposta textual: “Hola Romà, no és un tema que hagi de resoldre jo. No ens correspon com a programa i no farem cap encarament. El mateix Bernard Hilda reconeix en una ‘Contra’ de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, tot el que la Pilar explica al llibre. Companys de la secció de cultura han parlat amb l’editorial i consideren que les acusacions de plagi no se sostenen per enlloc. Atentament. Cris”

Curiosament ‘els companys de la secció de cultura’ no parlen ni amb mi, ni amb els meus advocats. Ho fan amb l’editorial querellada, i anteposant el seu criteri al del jutge, afirmant ‘que les acusacions no se sostenen enlloc’, Curiosament ‘els companys de la secció de cultura’ no parlen ni amb mi, ni amb els meus advocats. Ho fan amb l’editorial querellada, anteposant el seu criteri al del jutge, en afirmar ‘que les acusacions no se sostenen enlloc’, Un model de pluralisme, objectivitat i imparcialitat. Ara bé, el problema no és aquest. Jo no tinc gens d’interès a sortir a TV3. Però el que no en sembla just és que una col·laboradora de ‘Tot es mou, que cobra 52.500 euros l’any, segons la CCMA, es dediqui a promocionar el seu llibre a costa del contribuent amb una sèrie de discursos interminables. El que et demano és que els serveis i programes informatius facin la seva feina i parlin del contenciós sobre el possible plagi de ‘L’espia del violí’ i del meu llibre.

Cordialment,

Josep Maria Loperena

LA IMMUNITAT DELS GAL

La creació dels GAL va ser la consecució d’un parany que li va posar el CESID (el servei d’espionatge espanyol) a Felipe González, qui hi va caure com un passerell. El aleshores president del govern, va donar llum verda a una operació antiterrorista pensada, dissenyada, planificada i organitzada pels deixebles més obtusos del dictador Videla, l’ex-President de l’Argentina. Els seus sicaris eren versats en empresonaments il·legals, tortures, assassinats i violacions als drets humans. González va signar l’acta fundacional dels GAL, un sinistre document redactat pels prosèlits de ‘La Casa’, amb el ni hil-obstat de Joan Carles de Borbó, com si es tractés de la constitució d’un partir polític o d’un ministeri. Des d’abril de 1975, Alonso Manglano, cap de la dita facció, va dirigit la guerra bruta dels GAL contra ETA que es va saldar amb 28 crims d’Estat.

Mangrano va considerar que havia arribat el moment d’eliminar als terroristes bascos d’ETA assassinant-los a sang freda. Els homicidis els van dur a terme mercenaris de l’exèrcit i de la Guardia Civil. Tot va anar bé fins que Juan Alberto Perote, el seu segon, una espècie de James Bond d’anar per casa, va robar, per fer diners, centenars de cintes magnetofòniques fetes al mateix Rei, a González i als ministres Barrionuevo i Fernández Ordóñez. Poc temps després, les cintes van ser intervingudes per la policia i Mangrano va ser jutjat i condemnat a set anys de presó. Però, l’abril de 1999 va obtenir la llibertat condicional i, més tard, el Tribunal d’Estrasburg el va absoldre de totes les seves acusacions, condemnant a Espanya a indemnitzar-lo per no haver fet un judici just.

D’ençà que van posar la primera bomba a Hendaia, els comandos paramilitars del govern van assassinar ‘per error’ a Marcel Cardona, a ‘Pertur’, i a Francisco Xavier Martin entre molts d’altres. Però quan van ser segrestats Lasa i Zabala, morts posteriorment d’un tret al cap, es va saber que els GAL eren les forces de seguretat de l’Estat. Els sicaris contractats, matussers sense destresa, practicaven la llei de fugues, segrestaven als presumptes etarres i els assassinaven amb premeditació i traïdoria. Durant el règim socialista de González es van mantenir aquests esquadrons de la mort per a matar independentistes bascos.

Segons acaba de revelar la CIA, l’any 1984, els Estats Units d’Amèrica van investigar als GAL. S’han desclassificat arxius secrets fins ara, afirma el Washington Post, que confirmen que la «X» dels GAL, és a dir el cap de la banda, era Felipe González. La CIA ha fet públic uns fets que molts mitjans sabien, llavors òbviament censurats. Ara, el tema dels GAL s’ha convertit en un veritable escàndol a escala mundial. Ha posat al descobert la política, despietada i bruta, feta a partir de González per diferents governs espanyols. Els atemptats de l’11-A, els GAL, la repressió policial a Barcelona l’1-O, la politització de la justícia, la guerra bruta contra l’independentisme, la persecució dels ‘rapers’, i el judici del procés, en són una mostra.

El Felipisme va fer molt mal a Espanya, a Catalunya, a la credibilitat política, a la democràcia i al mateix PSOE. Ara, el partit socialdemòcrata de Pedro Sánchez, ha patit les conseqüències. S’ha vist obligat a vetar en el Congrés, per disciplina orgànica, la investigació sobre la relació de Felipe González amb els GAL. Ho ha fet conjuntament amb PP i VOX. La moció presentada contra les formacions independentistes ha prosperat per majoria simple, en contra del criteri dels mateixos serveis jurídics de la Cambra. La immunitat dels GAL durant el manat de González, va ser de tal magnitud que només una desena de persones van ser processades, i els que van ser condemnats a penes carceleres les van complir tal sols uns mesos, i  a presons de cinc estrelles.

L’expresident González ha deixat la política per traspassar la infamant porta giratòria de les empreses com han fet politicastres com Ana Palacio, José María Aznar o Josu Jon Imaz, entre molts altres. La corrupció no té colors ni cap mena d’ideologia. Ho han fet per seguir portant una rica corona d’or pagada pel poble, per enriquir-se. Sento que Pedro Sánchez s’hagi hagut de doblegar davant de González per qüestions d’ordre i subordinació però ha arribat l’hora d’aplicar el sentit comú a la política, la primera i principal constitució, basada en l’encert, la sensatesa i el raciocini. Afortunadament, Sánchez va ser investit president d’un govern de coalició format per faccions d’esquerres, amb el rebuig dels seus correligionaris més conservadors i la dreta reaccionària del PP, VOX i Ciutadans. Si hagués sortit un govern d’extrema-dreta, com ha passat a Perpinyà, Catalunya seria una colònia ocupada per l’exèrcit espanyol, subjecte a una repressió virulenta i arbitrària, i amb una dependència, tirànica i absoluta, de l’opressor.

REQUERIMENT JUDICIAL A PILAR RAHOLA

ESPLA ABOGADOS ASOCIADOS 


Srla Director General de: 

GRUP 62 Columna Edicions , llibres i comunicació SAU

Avda. Diagonal 662-664 -08030 Barcelona

Barcelona a 22 de juny de 2020

Senyor,

Els dirigim aquest requeriment, via burofax, en qualitat d’advocats de Josep Maria Loperena. Com ja saben, el senyor Loperena es l’autor de la novel·la “L’espia del violí” que vostès contractaren per a la seva edició, tot i que finalment la van rebutjar el 14 de maig de 2010, segons ens consta per la carta tramesa pel senyor Xavier Mallafré Cruañas, llavors director general del Grup 62. Malgrat això, es notori que ara l’editen, però signada per la Sra. Pilar Rahola i amb el títol  “L’Espia del Ritz”.

Són vostès perfectes coneixedors que, al ara llunyà mes de juny de 2003, Editorial Columna va rebre la sinopsi (15 o 16 fulls especificant l’argument, personatges i trama) de tres novel·les de l’autor Josep Maria Loperena, concretament son les que porten per títol “La casa del fanalet vermell”, “Ulls de Falcó” i “L’espia del violí”. A l’octubre d’aquell any s’edità la primera. Al febrer de 2005, la segona i Columna va mantenir – per contracte i des de llavors -, el dret preferent a publicar la tercera. Malgrat no exercir-ho, Columna va rebre l’original d’aquesta tercera novel.la, “L’espia del violí”, el mes d’abril de 2010 . 

Per tant, la sinopsi i l’original del llibre del qual és autor el senyor Loperena han romàs en el seu arxiu durant tots aquests anys. Mai li van ser retornats. Afortunadament el seu únic autor te inscrita l’obra “L’Espia del violí” al Registre de la Propietat Intel·lectual de la Generalitat de Catalunya – ho havia fet el 20 de maig de 2008 -, per tal d’acreditar i defensar el seu patrimoni artístic. Tenim el corresponent certificat.

També creiem que tenen que fer extensible el contingut d’aquesta carta a la Sra. Rahola, suposada autora de la novel·la que actualment promocionen, i al col·laborador i autor de la editorial, el Sr. Jordi Finestres. La nostra intenció és evitar la notificació d’aquest requeriment per edictes mitjançant el BOP a tots dos, pel perjudici que això els pot suposar. 

El senyor Finestres afirma en articles seus – com també ho fa la senyora Rahola en el seu llibre -, que el músic Bernard Hilda havia estat un espia de l’MI6 britànic (o d’una altra organització similar dels aliats), i que en dita condició d’agent secret va estar destacat a la Barcelona dels anys de postguerra, per dur a terme una important missió. Això es un fet – des del punt de vista històric -, absolutament fals, doncs es una fabulació que va ser precisament el fonament de “L’espia del violí” i fruit de la invenció novel·lesca de Josep Maria Loperena. Cap dels dos posibles querellats podria tenir coneixement de tot això, si no haguessin tingut un previ accés il·lícit a l’obra del Sr. Loperena.

A més, tant el Sr. Finestres com la Sra. Rahola, asseguren que va ser el periodista D. Joan de Sagarra – amic personal de Hilda -, qui els va confirmar aquest fet. Posats en contacte amb el prestigiós articulista, i desprès de mantenir una prolongada reunió, ens va confirmar el ja es sabia, que Hilda mai havia estat un espia i que mai havia corroborat aquesta circumstància a cap dels dos presumptes plagiadors. Tampoc ho afirma el senyor Hilda a una entrevista feta a la secció “La contra” del diari “La Vanguardia” de 17 d’octubre de 2003. 

No obstant això, al nostre entendre, aquests fets no són constitutius d’un simple plagi com el que va cometre Sra.  Róala, presuntament, amb l’obra de la Sra. Carla Gràcia, de qui copià, gairebé literalment, el seu manuscrit ‘L’abisme’, creiem que els fets als que ara al·ludim constitueixen una presumpta comissió d’un delicte d’apropiació indeguda d’una propietat intel·lectual, fet previst en l’article 253 del Codi penal i castigat amb penes de fins tres anys de presó, a banda que com rescabalament del dany causat, i en concepte de responsabilitat civil, es demanarà al Tribunal la retirada del llibre signat per la Sra. Rahola i el pagament, per part de la Sra. Rahola i editorial Columna, d’un import indemnitzatori en favor del Sr. Loperena equivalent als ingressos obtinguts per la editorial amb la venda del llibre de la Sra. Rahola.

Tanmateix, per evitar tot això i per ser la voluntat dels lletrats signants la de solucionar els conflictes de forma negociada, abans de que sigui necessari sol·licitar l’empara judicial, convidem als que seran querellats a què, a través dels seus advocats, es posin en contacte amb nosaltres a fi d’aconseguir una solució pactada satisfactòria per tothom. 

Pilar Rocu Idjabe i Javier Espía Molina, advocats