Belén Esteban, víctima de la desraó i la iniquitat

Podia haver estat la nova ministra de Cultura però Pedro Sánchez no es va atrevir a traure-la de la pantalla petita. El nou President del Govern va formar amb gran habilitat i intel·ligència  un gabinet de ministres excepcional, amb escasses excepcions, per les seves qualitats tècniques i intel·lectuals. Els va embolicar amb cel·lofana per guanyar-se la confiança d’Europa, de les forces de l’oposició, del mateix PP i de la ciutadania, i mantenir-los immòbils i calladets. El discurs aperturista de Meritxell Batet sobre el procés favorable a l’acostament dels ‘presos polítics’ a Catalunya, del que es va desdir fa un parell de dies, i l’obligada renúncia de Màxim Huerta a la seva cartera de Cultura en revelar-se l’existència d’una sentència que el  condemnava per un frau de més 350.000 euros perpetrat a Hisenda temps arrere, proven fefaentment aquesta adveració. La raó per la qual Sánchez va proclamar  Huerta ministre va ser la de captar als millers de teleespectadors addictes als espais mal anomenats del cor, ja que Huerta havia sigut la mà dreta del programa d’Ana Rosa.

Si aquest va ser l’objectiu del nou president del govern, després de la seva obligada dimissi  hauria d’haver pensat en Belén Esteban com a successora, donat el carisma i el magnetisme que indiscutiblement té a “la caja tonta” davant d’altres paràsits de la tongada de brètols i bandarres analfabets que satisfan la majoria de tertúlies i espais de tele escombraria de les televisions privades (i d’alguna pública). Si no ho va fer, va ser perquè els antecedents de la Esteban amb Hisenda han de ser similars o pitjors que els de Màxim Huerta. Però la Esteban, sense els honrosos antecedents familiars d’Inés Arrimadas, la qual va tenir un pare torturador de la “brigada político-social” i un oncle governador civil al servei del dictador, hauria estat una gran ministra pel seu amor a la unitat nacional i el seu odi irracional a Catalunya similar al d’en Borrell.

Tots dos, Huerta i Esteban, tenen currículums molt semblants. Novel·lista, comunicador i periodista el primer i escriptora, l’altra encara que més difusora dels ‘dimes y diretes‘ i divulgadora d’intimitats, confidències i xafarderies a Sálvame, que una altra cosa. La Esteban ha aconseguit el record de vendes amb el seu patracol ‘Ambicions i reflexions’ escrit (segons ella, va ser el corrector) un altre llicenciat en lletres de pacotilla, Boris Izaguirre, superant l’últim record de vendes de Vargas Llosa. Un bon currículum per a ser ministre en el país de les meravelles. Màxim, als qui alguns han batejat ja com ‘Màxim, el breu’, en dimitir del seu cárrec va afirmar: “Me’n vaig perquè el soroll de la gossada no trenqui el projecte de Pedro Sánchez”, una intervenció molt criticada per la seva antiga companya Ana Rosa Quintana a la qual va replicar “per a defensar allò a què aspires, de vegades, és necessari retirar-se”. És a dir, tant se val  que sigui ell o la Esteban la víctima de la desraó.

Pel que fa al trasllat de presos a presons catalans, el jutge Llarena l’hi ha posat fàcil al nou govern de Pedro Sánchez. El súper jutge instructor de la causa general contra els presumptes rebels independentistes s’ha inhibit a favor del Ministeri de l’Interior. Ho ha fet fastiguejat de confrontacions amb la justícia europea davant qui haurà de comparèixer com a codemandat en dos plets civils promoguts per Puigdemont i el mateix fiscal belga, i davant el temor de ser inculpat pel Tribunal Suprem arran de la querella per prevaricació que li han formulat ‘Querellants per la República’, un col·lectiu integrat per milers de ciutadans de Catalunya. Però també l’ha motivat que el nou titular d’Interior sigui Sánchez Marlasca, un magistrat facciós i ultraconservador pròxim al PP que mai advocarà per a complir amb el que ordena la llei, traslladar als presos a  presons  més propers als seus domicilis. També sap que l’ultraespanyolista Borrell,  que es mossega els llavis de tant riure quan es refereix als polítics catalans reclosos en Estremera o Soto del Real i que parla sempre de desinfectar als catalans com a profilaxis, protegirà la unitat nacional més que a la seva pròpia vida.

No voldria veure el que no hi ha, però tot apunta a l’existència d’una nova dissensió repleta d’hostilitats i conflictes entre Catalunya i Espanya. Ni Robles, ni Borrell, ni Marlasca ni el nou titular de cultura José Guirao (són conegudes les seves túrgides i violentes manifestacions contràries al procés) toleraren qualsevol aproximació entre tots dos estats. Mentre les ministres Carmen Calvo Jesús MonteroDolores Delgado, Meritxell Batet o Magdalena València, totes elles de reconegut prestigi internacional en cadascuna de les seves branques, romandran impotents i impassibles davant qualsevol decisió contra la llibertat i els drets humans per a no danyar al partit, al resultat d’unes noves eleccions o al mateix Pedro Sánchez.