Una jutgessa a favor del PP

Parlem clar. La permanència a la presó del Vicepresident de la Generalitat i dels altres set consellers del Govern, és un segrest. Els autors d’aquest presumpte il·lícit penal són Masa Martín, Fiscal General de l’Estat que va sol·licitar presó preventiva per a ells i Carmen Lamela, titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, que la va decretar. ‘Enviar a la presó a un Govern triat democràticament és un acte injust i indecent’, va afirmar Carme Forcadell. Ara, els mitjans europeus i alguns dels seus líders polítics censuren durament la mesura. Els tertulians de les televisions estatals van canviant els seus discursos. Afirmen que el Govern Rajoy és aliè a la decisió judicial i critiquen a la magistrada que la va dictar. La veritat és que, sent il·legal, la senyora Lamela és autora, quan menys presumpta, del delicte contemplat en els articles 500 i 501 del Codi penal que estableixen que “l’autoritat judicial que detingui, inculpi o processi a membres d’una assemblea legislativa d’una Comunitat Autònoma serà castigat amb la pena d’inhabilitació especial per a càrrec públic de deu a vint anys”.

El glamur del Conseller

Pub: EL PERIODICO Primera Edició Dia: 06/09/2000 – Hora: 03:17 Josep Maria Loperena advocat.

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, en una roda de premsa celebrada al Festival de Venècia, es va lamentar que les actrius catalanes, a diferència de les madrilenyes, no tinguin glamur: “Ja està bé d’aparèixer en samarreta i sabatilles a TV -3. Perquè la producció d’audiovisuals de Catalunya triomfi és necessari que les nostres estrelles es posin estupendes”. Va criticar a Emma Vilarasau i Ariadna Gil, “per ser tan accessibles”, per acabar demanant-los que “contagiïn glamur”.

Segons Cabrera Infante, el glamur és un invent de màrqueting. Ava Gardner, Elisabeth Taylor o Vivien Leigh ho van irradiar i Dorothy Lamour, Joan Fontaine o Virginia Mayo, no. Totes van ser belles i algunes excel·lents actrius. Per a mi glamur és sinònim de misteri, nostàlgia, seducció o encant. És un producte d’altres èpoques que avui només es conserva en el record. A Cannes 89 es va obrir la veda. Qualsevol va poder passejar per la platja amb Sally Field o prendre una copa al costat de Jack Nicholson. Avui el glamur només ho ambicionen els mals polítics. Els que romanen en un fals pedestal i no conversen amb la gent de tu a tu i els que, amb el seu perenne somriure publicitàri, difonen un fals Estat del benestar.