Temps sense retorn

Publicat 4/09/1997

Urgeix revisar la via de presó preventiva quan gent corrent és empresonada 840 dies abans de ser absolta. I més quan el jutge desoeix moltes veus i després la sentència li esmena la plana.

Recolzada en el mur de la seva cel·la, l’Antonia González sentia el rumor de la pluja en caure sobre el paviment del pati d’Alcalá-Meco. Per l’estreta finestra veia el cel pintat de gris plom i una lluna pàl·lida que, malgrat la seva tristesa, la veia somrient i li recordava a Lola. Va sentir, com cada dia a la mateixa hora, els passos de la ronda, els sorolls de les portes de la cel·la en tancar-se i les veus de la desesperació i la solitud.

Continua llegint «Temps sense retorn»

La casa de las chivas

Jaime Salom va convertir un vell cinema de Barcelona en el Teatre Moratín. Durant els set anys de la seva existència en Josep Maria Loperena va ser el seu director. Salom va tenir l’habilitat de captar l’atenció del públic burgès amb obres escandaloses, sempre però ‘dins d’un ordre’. “La casa de les chivas” era un pamflet de propaganda que exaltava el celibat, o contenció sexual, com a principal virtut d’un sacerdot. Loperena va aconseguir, amb la seva posada en escena: una dramatúrgia actualitzada, un diàleg ple de paraulotes i improperis, i una sèrie de seqüències dramàtiques criticant aquella repressió, canviar sentit del drama i humanitzar els seus personatges a fi de commoure l’espectador. Va ser un èxit clamorós. L’obra va recórrer tot Espanya amb diferents protagonistes: Queta Claver, Terelé PávezLuís PrendesCarlos BallesterosAmparo Baró, i d’altres. A “La casa de les chivas” no hi ha lloc per a l’esperança a excepció de l’aportada per en Joan, l’enigmàtic personatge que manté uns valors d’honradesa i dignitat humanes aliens a la realitat.

Autor: Jaime Salom.
Direcció: José María Loperena.
Ajudant de direcció: Manuel Gómez.
Decorats: Emilio Burgos, realitzats per Manuel López.
Música: Carlos Laporta.
Interprets: Terele Pávez, María José Alfonso, Francisco Valladares, Erasmo Pascual, Manuel Torremocha, Lorenzo Ramírez, Enrique Navarro, Juan Lizarraga i Mauricio de la Peña.
Estrena: 22 de març de 1968 al Teatre Moratín de Barcelona.
Estrena a Madrid: 10 de gener de 1969 al Teatro Marquina.

Fotografies: Geynes

Programa de mà (pdf)

  • La casa de las chivas

Procés a la vida (Proceso a la vida)

L’atrevida construcció de Jaume Ministral, escriptor de recta intenció i molt bona ploma, es manté en una línia d’interès per la forma processal acordada a la cerca per esbrinar si la vida és digna d’absolució o de condemna. L’autor ha estat valent en plantejar el tema i desenvolupar-lo fins al seu final, va escriure Fernandez Asis a ‘Poble’, i va saber fer-ho amb un bon diàleg, alternativament profund, tendre, incisiu i mordaç.

Autor: Jaume Ministral, finalista del premi Tirso de Molina.
Direcció i muntatge: Josep Maria Loperena sota un esbós escenogràfic de Carmelo Lorenzo realitzat per Jaume Pedrola.
Amb: Ricardo Crespo, Carlos Janer,Francisco Jover, Mercedes Costas, Maria Ángeles Maté, Júlia Díaz, Juan Peris,Iván Tubau, Marta Novar, Enrique Arredondo Pablo Zabalbeascoa i María Teresa Saladrigas.
Estrena: Teatro Español de Madrid el 27 de febrer de 1961.

  • Proceso a la vida de Jaume Ministral